Els dèficits recurrents a la FP

L’encara tímida recuperació econòmica ha reobert una antiga reivindicació de la indústria sobre la falta de tècnics amb la formació professional adequada. Les exportacions i, en una proporció menor, la demanda interior han impulsat la creació d’ocupació en sectors, com el de l’automòbil, en què patronal i sindicats han arribat a acords estratègics. Però, com passava en els temps de la bombolla immobiliària, les empreses es troben amb joves sobreformats o que no han sigut correctament orientats per rebre la formació que el mercat demana i que casi amb la seva realització personal. Les retallades en educació no s’han fet amb un pla pensat per canviar el model productiu. En alguns casos s’han limitat a expulsar de la universitat els estudiants amb menys recursos econòmics com denunciava aquesta setmana la vaga a les facultats que va comptar amb el suport fins i tot dels rectors, cosa que passa en comptades ocasions.

En aquest panorama només destaca l’experiment de l’anomenada Formació Professional Dual que integra en un únic programa acadèmic les ensenyances teòriques amb les pràctiques a les empreses. Una proposta d’èxit però insuficient per abordar el conjunt del problema. És urgent prestigiar la Formació Professional que ha de deixar de ser el magatzem dels estudiants víctimes del fracàs escolar. El seu lloc és un altre i l’han de tenir, però tots els estudiants han de rebre orientació. És ineludible.