EDITORIAL

El pitjor de tots els murs

A la UE s'han construït més de 235 quilòmetres de tanques en les fronteres externes

1
Es llegeix en minuts
mbenach18330571 egyptian border guards  r  observe from a watch tower as the170216175756

mbenach18330571 egyptian border guards r observe from a watch tower as the170216175756 / AHMAD GHARABLI

Quan va caure el mur de Berlín semblava que el món emprenia un camí de llibertats. Hi havia altres murs, però aquell era el símbol màxim de la divisió política, econòmica, militar, cultural i familiar. Gairebé 30 anys després, s’han construït murs i tanques per tot el món. El primer creixement d’aquestes divisions es va justificar com a mesura antiterrorista després dels atemptats de l’11-S. Després han vingut guerres com la de Síria i situacions econòmiques catastròfiques en molts països de l’Àsia i l’Àfrica, i els murs s’han fet més alts i més llargs. L’ampliació de la tanca que proposa el president Donald Trump entre el seu país i Mèxic és la que crida més l’atenció, però la nostra Europa en va construint sense pausa. Bulgària i Hongria van al capdavant, però en total, a la UE s’han construït més de 235 quilòmetres de tanques a les fronteres externes. A més de qüestions morals sobre drets humans i sobre legislació, aquests murs fan plantejar-se la pregunta sobre la seva funcionalitat, i la resposta és que només serveixen als polítics muntats en el populisme. Si se’ls tanca una porta als migrants econòmics i als refugiats, en buscaran –i la trobaran– una altra, encara que sigui més perillosa, perquè d’això els depèn la vida, la seva i la de la seva família. Si es tracta de frenar el terrorisme, la realitat indica que els criminals no necessiten travessar murs. I el pitjor de tots els murs no és el físic, és el mental que s’instal·la en la ciutadania, el que distingeix entre ells nosaltres.