En el fons, totes les músiques porten vida

Quan algú aconsegueix tenir una llarga vida, és natural que trobi a faltar alguns fets o costums que han anat desapareixent. S’ha d’acceptar l’evolució de les relacions familiars, de la moda, de les idees. Em penso que jo he acceptat còmodament diverses evolucions, però hi ha una pèrdua que em sap greu: la de la cançó que diu coses, que parla de sentiments i exposa idees concentrades en tres minuts, o en cinc, com a màxim. Les cançons de Bob Dylan, Brassens, Léo Ferré, Llach etcètera. Cantautors, en va dir algú. 

Triomfen ara els grups quer amb la potència acústica que es proposen impressionar l’oient més que ajudar-lo a compartir idees o sensacions de la vida. Convé adonar-se de la qualitat lírica que té una branca de la cançó francesa moderna. 

Brassens ha cantat: «A l’ombra del cor de la meva amiga un ocell es va adormir, un dia que ella semblava la bella dorment del bosc...» I Dylan avisa: «Et volen fer creure que pots fer allò que mai s’ha fet, mentre la vida se t’escapa i passa pel teu costat». I Léo Ferré: «Senyor meu Passat, passeu, si us plau, tinc com un desig d’oblidar la meva vida, i si pogués passar la vida a l’inrevés series tu qui em veuria tornar a passar...». Quantes idees, quants batecs humans, batecs lírics en les millors cançons.

La repetició insistent d’un parell d’acords acompanyats per unes paraules breus també repetides pot crear un clima d’entusiasme en els oients-participants de l’espectacle. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

No ho critico pas, vodria que m’entenguessin. Es tracta de no confondre gèneres. D’una banda, hi ha el plaer de la participació col·lectiva en una explosió sonora. El ritme percutant es fa admirablement solidari. Escoltar, en canvi, una cançó envoltats de silenci és acceptar -o buscar- que aquelles paraules i aquella melodia ens portiN a nosaltres una emoció particular i no transferible. 

Ben mirat, qualsevol música és vida..