Editorial

El pas a nivell de Montcada

No haurien de ser necessaris més morts perquè ADIF i el ministeri complissin les seves pròpies promeses

1
Es llegeix en minuts
 

  / PODEM MONTCADA

Montcada i Reixac és una ciutat tancada per les infraestructures, però és a la línia R2 de rodalies (i la R11, també, amb trens cap a o des de Portbou, sense parada a Montcada) allà on la tragèdia es fa present de manera contínua. Al pas a nivell del Bogatell hi van morir quatre persones el 2016 i, des que ha començat l’any, les víctimes ja són dues, l’última, aquesta mateixa setmana. La xifra total és de 168 morts, una cosa del tot inadmissible, i menys encara si recordem un solemne acord firmat el 2007 entre ADIF, el Ministeri de Foment i l’ajuntament de la ciutat per soterrar la línia fèrria en aquest punt, a uns 200 metres de l’estació. 

Notícies relacionades

El projecte es va esfumar per culpa de la crisi –però no va passar el mateix a Montmeló, per exemple– i no va ser fins fa un any quan l’aleshores ministra Ana Pastor es va comprometre a destinar-hi una partida pressupostària per iniciar les obres el 2017. Un compromís també esvanit. Només hi ha constància d’una trucada telefònica del ministre Íñigo de la Serna, just després de l’últim accident, i la promesa d’una reunió bilateral l’1 de març. 

Eliminar el pas a nivell és una urgència que exigeix una solució immediata. Divideix la ciutat, limita la mobilitat i és una trampa permanent: més de 200 combois circulant cada dia per aquest punt negre. No haurien de ser necessaris més morts perquè ADIF i el ministeri complissin les seves pròpies promeses.