El mite

La model russa Viki Odintcova es va penjar d’un gratacel de Dubai agafada únicament de la mà del seu ajudant per fer una impressionant sessió de fotos. Les fotografies són d’infart. El resultat, centenars de milers de clics a Instagram… I una confirmació més que la niciesa humana és tan infinita com la vanitat. La cretina gesta d’Odintcova no és ni tan sols original. Són uns quants els instagramers que han immortalitzat a la xarxa social els seus jocs suïcides. I més d’un ha guanyat la confirmació de la seva mortalitat.

    El jove Narcís es mira a les aigües i és tanta la fascinació que sent pel seu reflex que mor ofegat intentant abraçar la pròpia imatge, de la qual s’ha enamorat. El mite clàssic va donar nom al narcisisme, l’admiració exagerada a un mateix. De totes les representacions de Narcís, l’oli de Caravaggio capta a la perfecció el significat del mite. Mentre l’home que s’admira és jove i atractiu, el seu reflex es mostra envellit, més fosc i desmillorat. Les aigües apareixen com la frontera entre la realitat i la il·lusió. La vida i la mort. El producte de l’embadaliment mai és tan bell com la realitat, perquè està enterbolit per la vanitat. Segles més tard, les xarxes socials són un lloc de trobada, un punt d’informació i de col·laboració. I, també, el rierol on podem sentir-nos més bells, més estimats, més admirats. En el fons, res de nou. La tecnologia al servei del mite.