La samarreta

Quan Iñaki Urdangarin va ser imputat pel jutge Castro, ja hi va haver qui va demanar que es despengés la seva samarreta del sostre del Palau Blaugrana. De fet, no és una samarreta i tampoc no penja dels sostre, sinó que és una mena de bandera enorme que està incorporada a la paret de maons escantellats del pavelló on juga el Barça d’handbol. Hi és perquè l’exduc de Palma va ser membre destacat del millor equip de la història del club, com també hi són les de Barrufet o Masip. És una mostra d’agraïment de l’afició i un homenatge a una llegenda, a la manera dels americans. 

  

Quan Urdangarin va ser imputat, la directiva va dir que s’havia de respectar la presumpció d’innocència i va aparcar la insòlita decisió de retirar-la de l’Olimp del Palau, com si es tractés d’un d’aquells militars de les pel·lícules a qui desposseeixen de l’honor i dels galons. Ara, sis anys després, Urdangarin ha estat condemnat i la polèmca torna a revifar. N’hi ha que diuen que els mèrits esportius estan intactes, tot i la seva actitud criminal, i que no hi ha motiu per esborrar-lo de la memòria del club.

Notícies relacionades

Urdangarin, el primer familiar d'un rei condemnat a presó en democràcia

L'Audiència de Palma sentencia aquest divendres el 'cas Nóos'

 

N’hi ha que afirmen que ha quedat desacreditat com a ciutadà i com a esportista i que els valors del Barça queden en entredit. Caldrà estar atents a aquests efectes col·laterals de la sentència del 'cas Nóos'. Uns hi veuen un linxament innecessari. D’altres, un acte d’estricta moralitat. Despenjar-la o no, aquesta és la qüestió.