PETIT OBSERVATORI

El mar no ha de ser un sepulcre

Mai he tingut por a volar, i ara resulta que un avió ha desaparegut

1
Es llegeix en minuts
La Policia de les illes Reunió trasllada una de les peces trobades.

La Policia de les illes Reunió trasllada una de les peces trobades. / AFP

Un dia el trobaran, suposo. Parlo del Boeing que va desaparèixer a l'Índic el 2014 i la recerca del qual van suspendre fa unes setmanes. Ja sabem que de tant en tant hi ha un accident. En l’àmbit dels avions, dels trens, dels autocars, mitjans de transport que són col·lectius. Potser són més els morts en accidents de vehicles particulars, però sempre és més notícia un desastre d’aviació que provoca moltes víctimes. El fet creix en dramatisme quan l’accidentat és un avió que cau al mar i no es pot trobar cap dels passatgers.

  

 Es parla d’un sabotatge, d’una catàstrofe provocada. Fins i tot es parla d’una desconnexió deliberada dels sistemes de comunicació. Els petits trossos que s’han trobat no poden explicar res. Per fer-ho més misteriós encara, l’avió va estar volant, diuen, almenys set hores en una direcció oposada a la del principi.

    

Notícies relacionades

Penso en el mar, en els immensos oceans, el món que hi ha sota el món trepitjable de la Terra. Una extensió i una profunditat que ens costa imaginar. L’oceà Índic té aquesta fabulosa dimensió: 73,56 milions de quilòmetres quadrats. Per a nosaltres és una immensitat. Penso en els nostres pagesos que comptaven el seu terreny en nombre de pams. He recordat els meus viatges d’altres temps. Viatges curts en avió per Europa, com a turista, i viatges més llargs per la llunyana Àsia per fer reportatges. No he tingut por, sempre he pensat que el vol no depenia de mi. Per tant, no m’inquietava. M’endormiscava de nit, camí de Tòquio. 

    I ara resulta que un avió no ha arribat enlloc. Se suposa que hi ha hagut un sabotatge. La tecnologia pot fer meravelles i desastres. Abans era popular aquesta expressió «buscar una agulla en un paller». Baudelaire va escriure aquesta bonica sentència: «Home lliure, tu estimaràs el mar». Confesso que jo no estimo el mar. Només admiro la modèstia tranquil·la de les onades, la saviesa de saber retirar-se i retornar. És trist que es converteixi en una tomba.