Fem que el final sigui digne

El Barça malviu en plena travessia dels seus pitjors dies. És millor no pensar en el PSG

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp37363972 barcelona    19 02 2017       deportes         ter stegen se170219234227

zentauroepp37363972 barcelona 19 02 2017 deportes ter stegen se170219234227 / JORDI COTRINA

Curro Romero, considerat un geni pels qui tenen per afició contemplar l’agonia i mort d’un toro, acabava de posar els peus a l’andana de Madrid després d’un viatge en tren des de Sevilla quan la locomotora va emetre un esbufec tremebund que el va sobresaltar. Espantat per la sorollosa exhalació, el matador diuen que va dir, dirigint-se a la màquina: «Aquests collons ja m’hauria agradat veure’ls a Despeñaperros». Al tren que fluixejava a les costes de Jaén la va donar a exhibir vapors a la plana de l’estació. La versió currista de «quan fou mort el combregaren» era el que es podia esperar ahir a la nit al Camp Nou. O sigui, un clàssic cas de pallissa a un nen després de tornar estomacats pel cosí de Zumosol parisenc. Però el Barça no està per fer pagar els plats trencats a ningú, encara li dura l’ensurt al cos masegat. Més aviat s’ha de protegir perquè no li tornin a tocar la cara, encara que sigui a mans del Leganés. Sort que és l’equip de Primera Divisió que menys gols ha marcat perquè un altre amb més pólvora hauria arrasat l’estadi, tan indefens. Així que de penal (si no injust, no precisament catedralici), en l’últim minut i amb el mal rotllo travessant mirades.

    Al final d’una nit tan nefasta, amb l’equip futbolísticament estèril i anímicament derruït, amb el públic altament irritable i amb l’ídol marxant a casa sense celebrar el gol d’una victòria tan important, parlar d’una remuntada davant el PSG sembla ara com ara un despropòsit, com arribar a la Lluna sense coet. I això és el que se li demana precisament a aquest equip, la Lluna, perquè ja l’ha donat diverses vegades.

    El Barça està en la primera fase del dol posterior a un 4-0 tan dolorós. Encara no ha transcorregut una setmana, es tracta de mantenir la fermesa i no fer plans gaire atrevits. Semblava que el Leganés donaria l’oportunitat de sortir del llit i començar a fer els primers passos, encara que fos amb els comptagotes connectats. No. La setmana que ve la pedra de toc serà l’Atlètic, al Calderón, un d’aquells escenaris que reclamen, per tornar a l’argot taurí, porta gran o infermeria. Després hi ha jornada de Lliga intersetmanal, ve l’Sporting al Camp Nou, i abans d’abordar l’intent d’una proesa tan inversemblant, novament a casa, arriba el Celta. Passos per anar provant-se abans de rebre als criminals de París.

Notícies relacionades

    ¿Està el Barça preparat per, al llarg d’aquests partits, animar una afició que ja no n’hi passa ni una? ¿Sabrà vendre’ns l’alfombra voladora que es podrà remuntar aquell 4-0 que ningú en la història de les competicions europees ha aixecat? ¿Permetrà el pas de les hores un bri d’optimisme, o pot anar el soci preparant la pira per cremar carnets? És millor no obrir ara mateix el sobre amb les respostes que dona aquest equip a un pas  de la descomposició, no ens agradarien. 

    El torero Curro, ja s’ha dit que tingut per geni, també és conegut per ser capaç dels pitjors nyaps. A aquest Barça currista, en plena travessia dels seus pitjors dies, encara li queden unes setmanes per muntar alguna cosa simplement digna. Una altra cosa seria molt demanar.