Editorial

Tornem-hi amb el corredor mediterrani

La protesta de 300 empresaris pel retard del projecte és l'enèsima queixa per una actitud escandalosa

1
Es llegeix en minuts
icoy37280153 corredor mediterrani170213202647

icoy37280153 corredor mediterrani170213202647 / JOAN REVILLAS

La història del corredor ferroviari mediterrani és la de la tenaç pugna per un objectiu tan raonable com espuris són els obstacles que es col·loquen en el seu camí. Un nou acte de queixa col·lectiva ha tornat a posar de manifest, ahir a Tarragona, l’escandalós retard d’una infraestructura que és clau per al futur econòmic de l’arc mediterrani espanyol. I, com en les ocasions anteriors, la irritació té per destinatària l’Administració central, extremadament reticent a agilitzar el corredor, que, con­tràriament al que estava previst, no estarà complet el 2020. Pitjor encara: la Generalitat valenciana ha descobert i ha denunciat que fons europeus destinats al corredor el Govern central els està utilitzant per pagar una obra ferroviària a la capital d’Espanya relacionada amb la variant Algesires-Madrid-Saragossa-Barcelona de l’eix Algesires-Portbou.

Notícies relacionades

Si aquest ramal ja era dubtós que hagués de formar part de la xarxa, que s’hi doni prioritat enfront del traçat principal que ha de discórrer en paral·lel a la costa, on es concentra l’activitat productiva, no fa sinó confirmar que el centralisme persisteix ferotgement i que, contra tot seny, se segueixen dedicant ingents recursos a mantenir la decimonònica Espanya radial en lloc d’articular l’Espanya en xarxa que la realitat econòmica del segle XXI demana. Una caduca opció que se sustenta en una concepció periclitada i ineficient del país, incapaç de concebre que Madrid no és l’origen i el final de tot projecte.

Catalunya, València i Múrcia concentren el 40% de les exportacions espanyoles i el 37% del valor afegit industrial de tot Espanya. Endarrerir el corredor mediterrani és abocar aquestes tres comunitats –i Andalusia, extrem de la línia– a una lenta asfíxia  producte de la desigualtat d’oportunitats per competir en un mercat cada vegada més globalitzat. I aquest menyscapte perjudica també el conjunt de l’economia espanyola, encara que l’altivesa política impedeixi a alguns reconèixer-ho. Ahir a Tar­ragona van protestar units 300 empresaris catalans i valencians, i només qui vulgui enganyar-se veurà en aquesta iniciativa una maniobra de desprestigi del PP o d’afirmació del sobiranisme català. Tot és molt més senzill: el corredor mediterrani es basa en la lògica de la inversió productiva.