No totes les cèl·lules són iguals

Aprofitant el Dia Mundial contra el Càncer 2017 voldria parlar de la complexitat d’aquesta malaltia, i voldria començar des de la literatura. Un dels meus llibres preferits continua sent La rebel·lió dels animals, de George Orwell. És la historia d’uns animals de granja que es revolten contra el seu amo humà i el foragiten de la casa, per nomenar un dels seus, en aquest cas un porc, com el cap de la granja. Aquest porc, anomenat Napoleó, acaba sent pitjor que el granger. Orwell va escriure l’obra com una metàfora del comunisme del seu temps: buscant alliberar els més oprimits a vegades s’acaben substituint alguns dictadors per uns altres. L’al·legoria es pot aplicar a moltes situacions de la vida. Però a mi m’agrada especialment una frase que reescriuen els porcs dominants a la paret: «Tots els animals són iguals, però hi ha animals més iguals que altres». Doncs d’això va la meva història, de si totes les cèl·lules d’un mateix tumor són iguals o si algunes s’assemblen més que altres.

    Quan el cirurgià extirpa un tumor i aquest és analitzat al servei d’anatomia patològica d’un hospital, aquest professional sempre és conscient que en aquella mostra hi haurà una barreja de teixits normals i cèl·lules canceroses. Les pot veure amb el microscopi i fent les tincions adequades d’immunohistoquímica. Però ha estat el desenvolupament de les eines de la genètica i la genòmica el que ens ha acabat de confirmar que no sols hi ha cèl·lules sanes i transformades dins d’un tumor, sinó que les cèl·lules canceroses d’aquella persona també poden ser distintes entre elles. Anem a pams. Si tot és igual en diem homogeni, si és diferent en direm heterogeni. Als tumors hi ha heterogeneïtat intratumoral. Imaginem que el càncer comença d’entrada amb una única cèl·lula que muta, que canvia el seu material genètic. Si després les cèl·lules adquireixen mutacions diferents, ara ja tenim una generació diferent. Si després les cèl·lules filles de les filles també incorporen canvis diferents, ja tenim ara més diversitat. Ens ho podem imaginar com un arbre amb moltes branques. Fixeu-vos que totes les cèl·lules d’aquest tumor tindran un origen comú, per això diem que el càncer és clonal, però al mateix temps també tenen alteracions particulars. Aquesta variació de les cèl·lules dins d’un mateix tumor confereix un avantatge adaptatiu. Com en un microcosmos Darwinià, li permetrà emmotllar-se millor a circumstàncies canviants. Per exemple, si donem el fàrmac A, aquelles cèl·lules amb el gen lesionat A moriran, però les que tinguin el B no sols viuran, sinó que seran seleccionades com el clon emergent, imposant-se a la resta de llinatges d’aquella massa de teixit. I dins d’aquesta heterogeneïtat intratumoral, un dia apareixerà un subgrup de cèl·lules molt especials, que no estaran contentes de viure en un espai tan petit i atapeït i aprofitaran la seva especial dotació genètica per escapar-se. Seran les cèl·lules que originen les metàstasis.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    Però a més dins d’un tumor viuen cèl·lules no tumorals. Aquestes són de molts tipus. Per exemple si parlem d’un càncer de còlon, podem trobar les cèl·lules de les glàndules del budell completament sanes al costat de les que han entrat en carcinogènesi. Però també hi trobem vasos sanguinis i limfàtics que aporten nutrients i ajuden a eliminar els detritus. Alguns d’aquests recol·lectors poden haver estat modificats per les cèl·lules tumorals, ensinistrant-los perquè facin la seva funció de facilitar-los la vida. I a més podem detectar cèl·lules que aguanten tota l’estructura com les bigues d’una casa que anomenem fibroblasts. Aquestes cèl·lules són també moltes vegades captives de la seducció malèfica de les cèl·lules canceroses que alliberant factors extracel·lulars les converteixen en col·laboradores. Però també nosaltres ens defensem i el nostre cos envia dins del tumor, com si es tractés de patrulles de sabotatge, cèl·lules del sistema immune com limfòcits T i B per mirar de destruir aquelles cèl·lules traïdores. De fet es creu que potser els pacients que responen millor als tractaments amb els nous fàrmacs d’immunoteràpia són els que presenten un grau més elevat d’infiltració limfocitària dins del tumor. 

    Per això, serà important en el futur de l’oncologia mèdica no sols saber les alteracions globals que presenta aquell tumor per tractar-lo millor (medicina personalitzada o de precisió), sinó també saber quantes i quines cèl·lules en concret presenten aquella alteració (medicina ultrapersonalitzada o de superprecisió). Doncs el que deia, que totes les cèl·lules són iguals, però hi ha cèl·lules més iguals que altres.