La Casa Blanca desata una crisi
Europa ha de respondre a Trump
El veto a l'entrada de musulmans als EUA és una mesura racista, no una mesura de seguretat
mbenach37117395 topshot demonstrators protest against us president donald 170131112451 /
El 27 de gener, el president dels Estats Units, Donald Trump, va firmar una ordre executiva que cancel·lava temporalment tota entrada al país de ciutadans de set estats de majoria musulmana. El decret va entrar en funcionament el mateix dia i va provocar un caos administratiu i logístic als aeroports internacionals nord-americans, una onada de reaccions i condemnes diplomàtiques i la mobilització de grans sectors de la població nord-americana, que es concentrava per mostrar el seu rebuig.
Malgrat que Trump havia repetit en la seva campanya electoral que promouria polítiques migratòries més restrictives, poc apuntava que la mesura seria aquesta. Des de divendres passat, els ciutadans de l’Iran, Iraq, Líbia, Somàlia, Sudan, Síria i Iemen tenen prohibida l’entrada en territori nord-americà durant 90 dies. A més, se suspèn l’acceptació de sol·licitants d’asil durant 120 dies i l’acceptació de refugiats sirians de forma indefinida. Trump defensa l’ordre basant-se en la seguretat nacional i justifica que són països «proclius al terror». En realitat, aquesta ordre poc té a veure amb la seguretat nacional dels EUA.
En primer lloc, ens hem de preguntar per què aquests països en concret. En els atemptats de l’11-S, 18 dels 19 atacants eren d’origen saudita o egipci, i tots els atacs terroristes produïts després en sòl nord-americà han sigut perpetrats per ciutadans nacionals. La inclusió d’altres països en l’ordre no la faria més lògica ni menys repugnant, però s’ha de destacar la no inclusió, perquè en aquests països (Aràbia Saudita, Egipte i Turquia, per exemple), la família Trump té o ha tingut interessos comercials, com apunta The New York Times. Per tant, l’elecció dels països no s’ha fet pensant en informes o dades d’intel·ligència.
En segon lloc, tant els analistes com els alts comandaments de l’Exèrcit nord-americà i els serveis d’intel·ligència han definit aquest decret com a «contraproduent» o fins i tot «el millor regal per a la propaganda d’Estat Islàmic». L’escola realista apunta que aquesta prohibició pot generar odi, venjança i represàlies cap a tot el que sigui nord-americà. En efecte, aquesta decisió tan arbitrària i xenòfoba donarà ales als reclutadors i als elements que ja estiguin en procés de radicalització, però aquest argument segueix destil·lant racisme perquè pressuposa que les poblacions musulmanes són propenses a radicalitzar-se quan se senten sota pressió. No es pot argumentar que és per motius de seguretat nacional, perquè la mesura provoca molt més perjudici, fins i tot als interessos nord-americans, que benefici. Fora de les seves fronteres, els danys es multipliquen encara més. El cas més visible són els traductors de l’Exèrcit nord-americà de les missions internacionals. Són diverses les campanyes de veterans de guerra nord-americans reclamant visats per a aquests traductors. Amb l’ordre de Trump, els iraquians queden exclosos automàticament. A més, la cancel·lació d’acceptació de sol·licitants d’asil i de refugiats sirians porta els EUA a violar el Dret Internacional. Com a país firmant dels tractats internacionals en la matèria, els EUA tenen l’obligació de permetre l’arribada de refugiats a les seves fronteres. Angela Merkel, líder d’un país que probablement és l’únic de la UE que compleix les seves obligacions en aquest àmbit, ha manifestat la seva insatisfacció pel decret de Trump. Finalment, la no acceptació de cap persona procedent de Síria trasllada més pes als aliats nord-americans a la zona (Jordània, Turquia o Egipte), deixant-los en pitjor posició respecte de les seves opinions públiques.
Per tant, fins i tot acceptant la sobirania nacional en la gestió de les fronteres i els principis d’autonomia i no ingerència dels estats, la decisió de Trump hauria de provocar certes reaccions a Europa. Els nord-americans han votat el seu president dins d’un exercici de democràcia i sobirania. Ara bé, donat el rol hegemònic dels EUA en molts àmbits, que acaba afectant més enllà de les seves fronteres, estem legitimats per opinar i actuar. Hem d’exigir el compliment del Dret Internacional: als EUA i a la UE. La de Trump no és una mesura de seguretat nacional, és una mesura racista. Si el sistema polític mundial i les normes per les quals ens volem regir estan sovint marcades per Washington, potser és moment de preguntar-nos si volem que sigui així. Europa ha de recuperar els principis que la van fundar i treballar amb altres regions del món en favor d’un sistema més just, basat en principis i valors comuns de cooperació.
Professora associada de la Universitat de Barcelona. Analista d’Agenda Pública.
