Els reptes de l'audiovisual català
S'ha d'incorporar mesures destinades a afavorir el consum entre els propis ciutadans i també d'altres països
zentauroepp24146939 sant joan despi baix llobregat 08 11 2013 sociedad 170123131737 /
L’audiovisual català ha estat d’actualitat en els darrers dies: els premis Gaudí, la presentació del 'Llibre Blanc' i les reivindicacions dels professionals del sector per reclamar més recursos per a TV-3. ¿Què li passa a aquesta indústria? Per analitzar la seva situació és necessari posar en relació dos tipus de factors, els propis del mercat intern i aquells que provenen de l’escenari global.
La diagnosi de la situació catalana l’ha realitzada de forma exhaustiva el 'Llibre Blanc' que es va presentar la setmana passada al Parlament. Només en destacarem els punts més importants: la necessitat de dotar de més recursos el sector audiovisual públic perquè pugui ser el motor de la indústria, fet que implica augmentar el pressupost de la CCMA; enfortir el sector privat, i ampliar l’oferta de continguts en llengua catalana. Molts d’aquests elements no són nous, sinó que es coneixen per ser estructurals d’aquesta indústria (i molt semblants als que es troben altres països europeus de dimensions similars). El 'Llibre Blanc' fa un recull de propostes per poder ajudar al desenvolupament del sistema audiovisual català.
En aquesta anàlisi és important incorporar també els factors més globals. Es posa encara poc èmfasi en la nova cadena de valor digital, on apareixen nous tipus d’empreses i necessitats i on la col·laboració amb altres sectors de les indústries creatives és fonamental. El talent audiovisual ha d’estar en el centre de l’economia creativa, un dels pilars estratègics del creixement en el futur més pròxim. La multiplicació de les pantalles amplia els circuits de distribució i les formes de consum audiovisual, sobretot entre els més joves, incorporen nous hàbits i rutines que cal anar analitzant. Aquest nou escenari ha introduït noves empreses globals que estan transformant la manera de produir i comercialitzar. El sector no pot estar aliè a aquestes dinàmiques, cal que hi participi, i és aquí on la innovació i l’experimentació són essencials.
ENFORTIR LA INDÚSTRIA
Sense desmerèixer el suport que s’ha de donar a la indústria, cal recordar que hi ha altres elements a considerar en aquesta equació per aconseguir consolidar l’audiovisual català. Tradicionalment les polítiques audiovisuals europees s’han centrat en mesures focalitzades en l’oferta, amb l’objectiu d’enfortir la indústria. Alguns d’aquests instruments han tingut bons resultats i d’altres s’han quedat en accions de voluntarisme. Caldria ara incorporar també instruments destinats a la demanda. És a dir, aquelles mesures que promocionin i afavoreixin el consum d’audiovisual català entre els propis ciutadans i els d’altres països. És indispensable que el consum intern sigui el pal de paller pels continguts propis i ajudi alhora a crear el nostre propi imaginari col·lectiu per després distribuir-lo internacionalment. Això implica la coordinació d’accions en diferents àmbits: l’educatiu, el cultural i dels mitjans de comunicació. És essencial fomentar la producció pròpia però sense oblidar la dimensió més global, amb les oportunitats i reptes que aquesta comporta.
