L'atur baixa, les causes subsisteixen

Com era previsible, l’enquesta de població activa (EPA) ha constatat que el 2016 l’atur va disminuir de forma sensible a Espanya i ara afecta el 18,63% dels ciutadans que estan en situació de treballar. És el percentatge més baix dels últims set anys, és a dir, des que la voraç crisi econòmica que va esclatar el 2008 va afectar de ple l’ocupació als països desenvolupats. És, per tant, una bona dada, que convé acollir amb esperança però sense cap triomfalisme, perquè no pot dissimular que el teló de fons segueix sent un mercat laboral feble, injust i invertebrat.

    

L’excepcional temporada turística de l’estiu passat, deguda sobretot al fet que viatgers que tenien previstes altres destinacions –afectades pel terrorisme– van escollir finalment Espanya, explica gran part de l’increment de l’ocupació en el sector serveis. Però es tracta de llocs molt poc qualificats, que serveixen per millorar les estadístiques però no per avançar cap a l’ocupació d’abast estratègic basada en la formació, que és la que necessita la nostra economia. A més a més, la creació d’ocupació no és aliena a la disminució de la jornada laboral mitjana, és a dir, que hi ha un cert 'repartiment' del treball disponible, que així arriba a més persones. Si a això hi unim factors com la precarietat, la temporalitat i els falsos autònoms, la radiografia de la nostra realitat laboral presenta encara molts més motius per a la preocupació que per al conformisme. Que hi hagi 1,4 milions de famílies amb tots els seus membres a l’atur, o que la desocupació entre els menors de 25 anys sigui del 43%, són índexs punyents que és urgent millorar.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    

El Govern vol que el 2019 hi hagi 20 milions de persones treballant (ara n’hi ha 18,5 milions), un objectiu optimista. Aconseguir-lo dependrà en part de factors exògens com l’evolució de la presidència de Donald Trump i el preu del petroli. Però en tot cas Espanya ha de revisar les reformes laborals que han fet més injust i dual el mercat de treball i que han carregat a l’esquena dels assalariats gairebé tot el preu de la crisi. Amb la revolució de la robòtica a la cantonada, l’ocupació –sobretot l’estable i de qualitat– serà un bé cada dia més preat, i sense un gran pacte social i polític que la posi a l’abast de tothom el nostre fracàs com a col·lectivi-tat serà més que probable.