El petit observatori
Els trens ja no aixequen la bandera blanca
El fum de la màquina ja només sobreviu en pel·lícules que evoquen temps passats
monmartinez36826573 commuters arrive into london waterloo station in london on j170110121130 /
L’aparició insistent d’uns dies de fred m’han fet pensar en el carbó. Quan jo era adolescent, el carbó era un convidat habitual a les cases de Barcelona. Es feia sevir per cuinar i per escalfar. A molts pisos hi havia un moble anomenat la carbonera, un fornet casolà. Eren temps en què la calefacció central era una raresa. Els que hem viscut aquells temps parlem de la calefacció central amb un entusiasme que els nostres fills o néts no poden compartir.
Hi ha un progrés basat en la progressiva exigència. Una exigència que no és vista com a tal, sinó que es considera com un fet natural. Un pis ha de tenir una calefacció central distribuïda per tot l’habitatge. Poder dutxar-se amb aigua calenta a qualsevol moment del dia és un privilegi del quan no som conscients.
Quan parlem del progrés de la humanitat fem referència a fets importantíssims. L’exigència de la justícia, una sèrie de drets humans, la llibertat d’expressió, el reconeixement dels drets de la dona... Penso que, quan fa fred, tenim el dret a l’escalfor. No ens agrada la gent que considerem freda quan demanem un favor o, simplement, escolta sense identificar-se amb nosaltres, si no comparteix un èxit o un dolor. Més duresa encara, quan una resposta és «glacial».
Notícies relacionadesEl carbó real, el que crema, ha estat substituït, en molts casos, per carbó de sucre que està relacionat amb el Nadal. No gaire lluny de casa hi havia una carboneria. La veia tot passant. Fa temps que no l’he vist. Potser ara hi ha, en el seu lloc, una de la trentena de les botigues de fruita regides, sorprenentment, per orientals o africans.
El tren de carbó havia estat una modernitat revolucionària. Va aparèixer en novel·les i pel·lícules. El fum de la màquina era una mena de bandera que saludava els adeus i les arribades. L’esbufec de la màquina feia companyia als esbufecs sentimentals. Ara, la fumera de la màquina de carbó només sobreviu en algunes pel·lícules que evoquen altres temps. És la bandera blanca de la seva rendició.
