Certeses i disputes

Alguns anys resulta difícil imaginar, i encara més encertar, quina pel·lícula s’emportarà l’Oscar. En la disputa està el plaer. En certes edicions és impensable pensar que aquest film o aquell aconseguirà cinc o sis guardons. Al contrari, hi ha anys en què apareix una ferma candidata no solament a obtenir la màxima estatueta, sinó també a guanyar-ho tot. Aquesta és la sensació generalitzada després d’anunciar-se les nominacions dels premis Oscar corresponents al cine estrenat el 2016: 'La ciudad de las estrellas (La la land)' ha sigut nominada en 14 categories, surt com a favorita en la majoria, ha sigut un èxit comercial (això sí, ha dividit la crítica) i ja ha obtingut set Globus d’Or. ¿Qui li pot fer ombra? Pertany a un gènere moribund, el musical, però el 1992 va guanyar el western 'Sense perdó' quan Hollywood ja havia aixecat l’acta de defunció sobre el cine de l’oest.

Qui no es consola és perquè no vol. Que entre les nou candidates a millor pel·lícula hi hagi 'Comanchería' –que no sé si és la millor, però sí una de les més personals– ja és satisfactori. Però aquest thriller rural interpretat per Jeff Bridges –que té pinta d’emportar-se l’Oscar al millor actor secundari– ve a ser com l’aneguet lleig del lot. No té opcions reals davant del fenomen 'La la land' i la generosa ració de cine dirigit i protagonitzat per afroamericans.

Encara no he vist 'Moonlight' ni 'Fences', i 'Figuras ocultas' em sembla un al·legat benintencionat i poca cosa més. També estava cantat que després de l’enrenou causat l’any passat per l’absència de pel·lícules de i sobre afroamericans, en aquesta edició totes les possibles apareixerien a la llista final (en falta una, 'El nacimiento de una nación', no la de Griffith i els herois del Ku Klux Klan, sinó la que versa sobre un predicador antiesclavista el 1831). Ara bé, que guanyin premis per la seva condició abans que per la seva qualitat li faria un flac favor al cine gestat per cineastes de raça negra.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Mel Gibson i la seva atàvica visió sobre la guerra i l’objecció de consciència té les seves possibilitats, no ho podem negar, encara que ha topat amb ossos molt durs de rosegar. Els mateixos que té 'Manchester frente al mar', que únicament donaria la sorpresa si l’Acadèmia virés cap al cine independent.

On la lluita sembla saludablement més acarnissada és en l’apartat de millor intèrpret femenina. Cap actriu nord-americana va voler fer 'Elle'. ¿Li donaran l’Oscar a la francesa que sí que s’hi va atrevir, Isabelle Huppert? Els personatges històrics acostumen a agradar, i més si es tracta d’una ex primera dama, així que Natalie Portman puntua alt amb 'Jackie'. Ruth Negga per 'Loving' cobriria igualment la parcel·la afroamericana, però, ¡ai!, encara que la pel·lícula tracta sobre la lluita interracial, està dirigida per un blanc, Jeff Nichols. I apareix Emma Stone, que està molt bé en un film que surt com a favorit a tot, així que crec que les altres s’hauran d’esperar.