Espanya i el tancament de les nuclears

El bloqueig de la construcció del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de Villar de Cañas i la possible moratòria en el tancament de la central nuclear de Garoña obliguen el Govern i el Congrés dels Diputats a reobrir el debat sobre el futur de l’energia nuclear a Espanya. Tot apunta que la majoria del Parlament s’inclinarà per una solució a l’alemanya, és a dir, pel tancament progressiu a mesura que les centrals en funcionament arribin als 40 anys que els asseguren les actuals concessions. Es conjugaria així el rebuig majoritari a aquest tipus d’instal·lacions amb les obligacions adquirides prèviament per l’Estat. L’energia nuclear a Espanya va arribar per la porta del darrere de la dictadura i en la majoria de casos ho va fer sense el consens social indispensable en aquest tipus d’instal·lacions. Els successius accidents i incidents no han fet res més que estimular el rebuig social. El camí del tancament progressiu sembla doncs la senda més assenyada. Amb tot, aquest debat no es pot separar del que es va plantejar la setmana passada al voltant del preu de l’electricitat a Espanya. El tancament de les centrals nuclears significarà una dependència energètica més gran del mercat exterior i d’algunes fonts com el gas, el preu del qual oscil·la d’una manera molt més abrupta. Aquest calendari de tancament s’hauria d’acompanyar, per tant, d’una aposta més clara i decidida per les energies renovables, de manera que se’n limités l’impacte sobre el preu que paga el consumidor.