Una casa per al gos

Ningú a la meva família ha tingut mai gossos. Això no significa que ningú a la meva família n'hagi volgut. Les raons sempre han sigut molt senzilles. Per una part, els pisos en què hem viscut durant tota la vida no han sigut suficients per a un gos. No perquè hagin sigut petits, sinó perquè per molt grans que siguin mai són suficients per a un animal. Per l'altra, i potser amb més pes que la primera, perquè la vida que hem anat portant durant dècades ha sigut incompatible amb fer-se'n càrrec. Els adults d'avui a penes poden conciliar la seva vida familiar amb la laboral. Passem vuit, deu o dotze hores treballant fora de casa, no tenim temps per a nosaltres mateixos, tot és immediat, tenim pressa per anar a qualsevol lloc. El món d'avui, i dels últims anys, no ajuda que ningú de la meva família hagi tingut mai un gos.

Sempre vaig creure que jo tampoc en tindria. He crescut en un ambient amb un discurs molt clar: no podem tenir-los a casa, no podem dedicar-los temps. Per això mai he tingut intenció de comprar o adoptar-ne un. Havia arribat a creure que els gossos no m'agradaven i que per això no volia tenir-ne un, però la raó no és aquesta. El cert és que ni Barcelona, ni els pisos compartits en què he viscut, ni el sistema tal com està muntat han propiciat que jo descobrís una cosa que he descobert fa poc.

TANCATS I SENSE AMO

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L'últim any i mig he viscut en una casa amb jardí amb bastant espai perquè un gos, o qualsevol altre animal domèstic, corri. I des de fa algun temps més, treballo a casa. Això significa que, per bé i també per mal, he sortit d'aquell circuit que ha impedit a la meva família tenir gossos. Com que creia que no m'agradaven, en aquest últim any i mig no m'ho he plantejat... però fa unes setmanes, buscant una mascota per a la filla del meu marit, me'n vaig adonar. A les botigues d'animals vaig comprendre que havia viscut equivocada: no és que no m'agradin els gossos, és que m'han agradat prou per no obligar-los a passar gran part de la seva vida tancats en una casa buida, esperant un amo que arriba massa cansat.

El meu estil de vida ha canviat en els últims temps, i amb el canvi hem replantejat altres coses: no només tenim gallines, un conill que corre per la casa i un hort. Vivim més a poc a poc... i vivim millor. Li hem trobat una casa ideal al gos: ara només ens falta l'animal.