Els gossos estan de moda a BCN

La xifra pot arribar a sorprendre, però la dona l’organisme que, sens dubte, porta més bé els comptes. El Col·legi de Veterinaris de Catalunya estima que a la ciutat de Barcelona hi ha un gos per cada 10 habitants. La proporció surt dels 149.870 gossos comptabilitzats a finals del 2016 i dels 1,6 milions d’habitants que actualment té la capital catalana. El cens no fa més que ratificar una simple inspecció visual en qualsevol carrer o plaça de la ciutat. Els gossos estan de moda a Barcelona i resulta del tot inevitable que, per tant, reaparegui el tradicional debat sobre l’ús de l’espai públic entre els drets dels propietaris de mascotes i els dels ciutadans que no ho són.

La controvèrsia ja va sorgir aquest estiu amb la instal·lació de la primera platja de gossos de la ciutat, a prop del Fòrum. Entre el 19 de juliol i el 25 de setembre, més de 10.000 gossos van utilitzar els 1.250 metres quadrats reservats. El consistori no s’ha pronunciat sobre la seva continuïtat i el balanç de partidaris i detractors es va moure per paràmetres previsibles. La satisfacció dels usuaris, després de la petició de les entitats animalistes a l’ajuntament, va anar acompanyada del rebuig dels veïns de Diagonal Mar per la brutícia que, a parer seu, va suposar per a la platja.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquesta prova pilot va significar una altra mostra de la sensibilitat, molt més arrelada en els poders públics de països com França, del consistori envers el tema caní, com ja ho va ser abans sota el mandat de Xavier Trias l’admissió de gossos al metro amb morrió i lligats. L’ajuntament també ha implantat una zona d’esbarjo a Nou Barris, amb un perímetre tancat que permet que els gossos corrin per on vulguin. L’objectiu és habilitar una àrea d’oci per districte per garantir la seguretat i la convivència. Són els paràmetres que han de marcar la qüestió, igual que el civisme, i s’ha de sancionar en cas d’incompliment.

Tenir mascota és un dret que suposa una responsabilitat per als seus amos, i més si es tracta de races potencialment perilloses, que s’han duplicat en el transcurs dels últims quatre anys. El xip i el registre municipal també són totalment ineludibles. I es fa gairebé innecessari recordar l’obligació que els propietaris s’encarreguin que els carrers de la ciutat no es converteixin en una gimcana per als ciutadans esquivant deposicions.