Intangibles
¿Haurem d'esperar un desastre encara més gran?
Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, en un acte de Podem a Madrid. /
La denúncia del populisme és cada vegada més sorollosa en la nostra vida pública, especialment per part dels que, des de posicions conservadores, assenyalen l’amenaça que representen els moviments que, emergint per tota la Unió Europea, prometen solucions simples, si no inversemblants, a qüestions d’enorme complexitat. Una dinàmica que, adverteixen, condueix al desastre. I, sens dubte, part de raó tenen.
Sota aquest epígraf al nostre país les mirades es dirigeixen, especialment, a Podem i les seves diverses confluències. És cert que algunes de les propostes d’aquesta formació política incorporen una dosi exagerada de simplisme o oportunisme, però en no menor dosi que aquestes grans veritats polítiques i econòmiques que, des de la caiguda del mur de Berlín fins fa tot just una dècada, es van defensar amb convenciment des de posicions privilegiades. Així, entre molts altres exemples, s’asseverava que amb l’enfonsament del comunisme desapareixerien els conflictes polítics al món; que l’euro es convertiria en un factor que garantiria el creixement i afavoriria l’estabilitat; que era de persones assenyades entregar-se a un crèdit il·limitat per a l’adquisició d’immobles ja que aquests mai perdien valor; o que uns mercats eficients i poc regulats venien a impulsar un creixement que ja no hi entenia de cicles recessius. Unes veritats que, l’una darrere l’altra, es van ensorrar com un castell de cartes mostrant la seva enorme fragilitat.
¿No eren totes aquestes afirmacions mostra d’un populisme desaforat? ¿No eren lectures simples, i interessades, d’una realitat summament complexa? ¿No ens van portar a un desastre en forma de desocupació i fractura social?
Per això, els que avui més carreguen contra les respostes populistes haurien de començar per analitzar el perquè d’aquest malestar tan arrelat en les societats occidentals; i, si ho fessin amb objectivitat, crec que la primera conclusió a què arribarien és que per a populisme genuí el que han alimentat durant dècades.
Durant les millors dècades de la nostra història, les societats occidentals van saber conjugar economia de mercat i consciència social, i va ser precisament aquesta monumental bretxa entre el seny i l’absurditat soviètica la que va conduir a la caiguda del Mur.
Assumir responsabilitats
Notícies relacionadesLa dinàmica d’aquest període, és cert, no resulta fàcil de mantenir en una societat marcada per la globalització i la revolució tecnològica. No obstant, malgrat totes les dificultats, no és en absolut impossible.
Però, per a això, el primer pas consisteix a adquirir consciència del perquè d’aquest malestar que alimenta els moviments populistes. Particularment, crec que la principal dificultat radica en el fet que des de determinades elits persisteix el no voler assumir cap responsabilitat en el desastre. ¿Haurem d’esperar un desastre més gran?
