Maleïda inactualitat
Estar al dia és el camí més recte cap a l’obsolescència i l’estupidesa: cada dia caduca l’anterior i arramba les trivialitats de la vigília. Cal estar al segle, si de cas, i cal estar-ho sense fer cas del sarau que arriba de fora. José Luis Pardo explica en els seus Estudios del malestar (últim premi Anagrama d’assaig) que no fa gaire es va quedar atònit al llegir una perfecta descripció del nostre corral polític escrita ¡el 1914! per Ortega y Gasset.
I qui vulgui comprovar-ho pot fer-ho per alimentar el seu escepticisme. El mateix Pardo recorda una precisió del punyent Karl Kraus (del 1913) en la qual assenyalava que ell i l’arquitecte Adolf Loos havien mostrat que entre una urna i un orinal hi havia una diferència en la qual residia la cultura; afegia que, aliens a aquest espai, hi havia els que usen l’urna com a orinal i els que usen l’orinal com a urna. Posin-hi vostès mateixos noms.
Notícies relacionadesL’assaig de Pardo remou la runa de l’anomenat Estat del benestar i contempla amb recel les estranyes flors polítiques del descontentament. No s’acovardeix i analitza de la mateixa manera l’abaratiment de la cultura, l’avariada noció d’intel·lectual compromès o l’emergència del populisme disposat a saltar-se els protocols democràtics esgrimint raons essencialistes.
Reduir o mantenir les diferències són sempre estratègies rendibles: en cert art avantguardista la supressió de la diferència entre art i vida busca l’abolició de l’art; en certa política les diferències socials i el patiment de molts ciutadans es rendibilitzen per desenterrar discursos antipolítics (per no dir totalitaris). Pardo parla del 15-M, de Podem, del neofeixisme i de l’interessat descrèdit de la Transició (¿de debò va ser tan ignominiosa?), però ho fa des de la necessària inactualitat de la mirada del filòsof. Amb això prova que la filosofia, i les humanitats, són alguna cosa més que antigalles a les facultats i els plans d’estudi: són l’última garantia del pensament lliure i crític. I a qui li pot interessar això.
