Dues mirades
Homo cuques
Assistim a la clàssica lluita entre febles, que tant agrada al poder. En aquest cas, dues criatures barallant-se per uns metres d'espai
Escarabats, formigues, arnes, aranyes, fins i tot xinxes… són alguns dels insectes que poden correr per un pis. Moltes vegades semblen invisibles. Tenen els seus nius en llocs inaccessibles i només surten del seu amagatall quan els sorprenem encenent un llum enmig de la nit. Ara, llegint Carles Cols a EL PERIÓDICO, hem descobert que hi ha una altra espècie entestada a habitar entre nosaltres. Com els insectes, resulta insignificant en mida respecte als que volen exterminar-la, però pot resultar extraordinàriament molesta. És l’homo cuca. Els inquilins que, en un joc de mans, passen a veure com el pis que habiten ha canviat de propietari amb ells a dins. La cosa és que, si el contracte d’arrendament no està inscrit al registre de la propietat, un fet que és força habitual, l’inquilí perd els seus drets al pis. Un «¡fora, cuca!» en tota regla.
Hi ha una cosa especialment perversa en aquest abús. Els pisos amb inquilí són més barats que els lliures d’homo cuca. I això atrau dos tipus de depredadors: els grans inversors, que seria molt semblant a una plaga de llagosta, i els desesperats que busquen una vivenda i no troben res que s’ajusti al seu pressupost. Llavors assistim a la clàssica lluita entre febles, que tant agrada al poder. En aquest cas, dues criatures barallant-se per uns metres d’espai. Al final, en la nova bombolla immobiliària, tots (o gairebé tots) som homo cuques.
