La ficció com a metàfora de la realitat

Inabastables com estrelles del rock

Arreu del planeta, líders polítics s'erigeixen en revulsiu des del que entenem com a retro

2
Es llegeix en minuts

És fan del director de cine Stanley Kubrick, del grafiter Banksy, del grup de música electrònica Daft Punk, i considera que J.D. Salinger és l’escriptor més important dels últims 20 anys. D’ells admira un fil vermell i invisible que els connecta: tots s’oculten. És Papa, és jove, és protagonista d’una nova sèrie sensació de la cadena HBO, 'The young Pope', l’interpreta l’atractiu actor Jude Law, i defensa que avui en dia, per sobreviure, un líder s’ha de fer tan inabastable com una estrella de rock. I això no vol dir que no cuidi la seva imatge, sinó que pretén resguardar-la, com el seu poder, que per cert exerceix com sembla que ho farà Donald Trump i com ja el perpetren el rus Vladímir Putin o el filipí Rodrigo Duterte, i en absolut com el bo del papa Francesc. Perquè a aquest Pius XIII tant li són els consensos. No té por de perdre’ls. És un líder dels de blanc o negre, amb mi o contra mi, que estan triomfant més enllà de la petita i de la gran pantalla. Aquests líders que sonen clarament excessius però que connecten amb àmplies capes de la població perquè, en realitat, amb el que connecten és amb aquell narcís que tots portem dins.

Notícies relacionades

En blanc i negre també era aquell film 'El gran dictador' que aquesta sèrie homenatja amb els tics del protagonista. Amb això i amb un gran i il·luminat globus terraqüi al seu despatx vaticà, que recorda molt el del cèlebre ball de Charles Chaplin en la mítica pel·lícula. Però això, com el que he dit abans, no és un espòiler de la sèrie. No avança res que no es vegi des del minut u, de la mà d’un personatge que es fa estimar i odiar, admirar i detestar, com aquell Frank Underwood de la sèrie  'House of cards'. Desconcerta i atrapa, aquest huracà que amenaça amb una revolució, i no precisament en pla progre. I aquí un altre link amb líders polítics emergents de punta a punta del planeta: s’erigeixen en revulsiu des del que clàssicament hem descrit com a retro, amb la promesa de tornar al paradís perdut.

MASSA VIST

Avança a ritme de rock, mira a càmera i fa l’ullet al respectable amb un somriure entremaliat. Pot ser sentimental i intens, però es mostra inaccessible i misteriós perquè considera que en els temps que corren aquesta és l’única manera de ser desitjable. Ho tenim tot massa vist. Per tant, ens ve a dir, el valorem i respectem massa poc. Com als polítics de tota la vida, vaja. El jove Papa d’aquesta sèrie creada per Paolo Sorrentino (director de la gran pel·lícula Il Divo) considera que l’absència és presència, i que aquest és el fonament del misteri. ¿El misteri com a estratègia de màrqueting o com a assumpte seriós? Sigui com sigui, saber callar enmig del soroll constant a què tots estem sotmesos crida l’atenció i pot arribar a ser un factor d’atracció. I com que al final l’home s’acostuma a tot, fins i tot pot ser una manera d’intentar domesticar uns mitjans de comunicació massa acomodats a tenir els protagonistes del poder a mà. Això a alguns els està donant resultat, i si no mirin Mariano Rajoy