Pas al costat, pas enrere

Un any després de ser investit president de la Generalitat, el balanç de govern de Carles Puigdemont és molt pobre. En primer lloc, perquè encara no ha aprovat els pressupostos, la llei més important de cada curs polític i la que permet el desplegament de l’acció governamental.  Després del primer intent, amb un fracàs que va provocar una moció de confiança, ara s’estan tramitant uns nous pressupostos, amb un resultat incert.

Notícies relacionades

Paraules llancívoles

El positiu desembarcament de Chery

En segon lloc, perquè l’activitat legislativa s’ha vist reduïda a mínims. Al llarg de tot el 2016 tan sols s’han aprovat al Parlament cinc lleis, algunes de les quals són modificacions de lleis o programes ja existents. Es pot argumentar que aquesta paràlisi és conseqüència de l’excepcionalitat d’un Govern concebut amb l’únic objectiu de conduir Catalunya cap a la independència, però resulta que és justament en aquest àmbit on hi ha hagut menys avanços. Puigdemont no tan sols ha abandonat el full de ruta amb què es va presentar a les eleccions i que va donar peu al mantra del «mandat democràtic», sinó que amb la seva aposta de referèndum s’ha tornat a situar a la casella del 9-N del 2014.

L’únic actiu en el seu haver és que, malgrat presidir un executiu de coalició, i en contra del que acostuma a ser habitual en aquesta classe de governs, gairebé no hi ha hagut disputes internes. I si no n’hi ha hagut és precisament perquè com que no s’ha governat no han discutit sobre polítiques.