Petit observatori
L'admirable eina dels pispes
L'instrument que usen els carteristes tradicionals del metro són els dits
Dos mossos vigilenl’entrada als vagons del metro a la recerca de carteristes. /
He llegit l’Entre tots, la pàgina que EL PERIÓDICO dedica a recollir diàriament algunes cartes que han enviat els lectors. Si els temes no són d’estricta actualitat, puc deixar el comentari per a un altre dia. Avui he recuperat la carta que va enviar Nuria Lahoz, que apareixia amb aquest titular: El carterista sempre està a l’aguait. És evident que l’autora de la carta té experiència com a usuària del metro, a més d’una excel·lent capacitat d’observació. Parla dels avisos que alerten de la possible presència de carteristes en aquell vagó. L’avís es transmet, suposo, especialment en les hores d’acumulació de passatgers que fa inevitable el contacte dels cossos.
I Lahoz ens ofereix una observació molt lúcida: quan sentim l’avís, instintivament volem comprovar que conservem les nostres pertinences, i el que fem és assenyalar al carterista on ha de buscar... Però el que m’ha agradat de l’advertiment és que l’autora de la carta parli de pispes. Feia temps que no havia sentit aquesta paraula. Consulto diccionaris i enciclopèdies i coincideixen a dir que pispar és agafar furtivament. Quan jo era jove dèiem: «qui m’ha pispat el llapis?». Un pispa no era un lladre. Avui hi ha grans especialistes en importants robatoris que no podem qualificar folklòricament de pispes.
Notícies relacionadesEls manaments de la llei de déu diuen «no robaràs». Robar és un pecat. De pispar no en diu res. Fins i tot aquesta paraula sona com una brometa. «Aquest llibre el vaig pispar. El llibreter badava». Per robar s’ha de tenir una certa audàcia i a vegades l’operació és arriscada. Forçar la porta d’un pis o d’un establiment no s’acostuma a fer en un segon, i a vegades exigeix disposar de les eines adequades. En canvi, l’instrument que fan servir els pispes tradicionals són els seus dits.
L’habilitat digital sempre havia estat, i encara ho és, un mèrit. Moltes professions la necessitaven. Ara es poden fer grans operacions econòmiques, lícites o fraudulentes, sense moure un dit.
