ELS DISSABTES, CIÈNCIA

El millor regal de Reis

La mortalitat infantil per càncer ha baixat molt, però és necessari prosseguir les investigacions

3
Es llegeix en minuts
esala19739678 cabrils 13 07 2012 prsentacion y rodaje de la segunda tempor170106182536

esala19739678 cabrils 13 07 2012 prsentacion y rodaje de la segunda tempor170106182536

¡Hi ha tantes coses que podríem demanar. Tants desitjos incomplerts, tantes injustícies, tantes pobreses del cos i de l’esperit. Però aquests dies dels Reis Mags, els protagonistes són els nens. Amb el seu món fet a mida, la seva vida en somnis i un futur prometedor. Ens estimem els nostres fills per molts motius i, entre ells, alguns són poc generosos com el fet que ells representen la nostra continuïtat al planeta un cop nosaltres haurem marxat. El nostre ADN viurà en ells, com ja va explicar fa anys en Richard Dawkins en la seva obra El gen egoísta. Per això voldria parlar de la necessitat de fomentar els avenços en oncologia infantil. Perquè tots els infants tinguin els seus Reis.

    Tenir càncer sent un nen se’ns fa estrany. Sèries com la molt lloable Polseres Vermelles emesa a TV3 ens ho han fet entendre millor. Li hem d’agrair a l’optimista Albert Espinosa, que superà aquesta malaltia en la seva adolescència. Però tots esperem que el càncer es diagnostiqui més tard i així és en realitat, ja que en tenim la màxima freqüència als seixanta anys. I els associem correctament a determinats hàbits tòxics com el tabac (pulmó, cap i coll, bufeta) o la perllongada exposició solar (melanoma). Però els nens no han tingut temps per a això. En els càncers n’hi ha un 10%-20% que són hereditaris, com el retinoblastoma, el tumor que apareix a partir de la retina, l’extensió del cervell dins del nostre ull. El gen alterat es diu Rb i va ser el primer gen supressor tumoral, hipotetitzat a partir de dades epidemiològiques d’Alfred G. Knudson. Hi ha altres síndromes associades amb tumors a la infància com succeeix amb la Síndrome de Li-Fraumeni, els tumors rabdoides i un rar càncer al pulmó. 

Notícies relacionades

Però en bona part dels tumors dels nens no es troba una base familiar genètica clara. Per exemple, dins del cervell hi ha unes cèl·lules de suport a les neurones que s’anomenen glia i quan parlem de tumors cerebrals en realitat estem referint-nos a les proliferacions d’aquestes cel·lules anomenades gliomes. Desconeixem les causes que originen la formació del glioma infantil, però també afecten l’adult jove, indicant la possible existència d’algun defecte del desenvolupament. Fora del cervell, i de forma contrària al que podria suggerir el seu nom, trobem els neuroblastomes i s’originen de neurones primitives anomenades neuroblasts, ja que és un lloc d’aparició típic les glàndules suprarenals situades sobre els ronyons. En els neuroblastomes, un dels gens implicats és anomenat NMYC i és un poderós oncogen que en comptes de tenir dues còpies per cèl·lula de la seva seqüència d’ADN en pot tenir deu. També és interessant mencionar que és potser l’únic tumor humà que a vegades pot regressar espontàniament, és a dir, revertir a un teixit normal. El ronyó en si mateix també pot tenir un càncer infantil, anomenat Tumor de Wilms. Una altra diferència entre els tumors del nen i de l’adult, a més de l’absència d’exposicions ambientals causals en els primers, és el diferent espectre patològic. Això vol dir que la gent gran té més tumors epitelials (mama, colon, pulmó, gola, esòfag, pàncrees...), mentre que els nens tenen tumors més mesenquimals, anomenats sarcomes, com ho són els tumors derivats del múscul (rabdomiosarcoma) i de l’os (osteosarcoma). Els primers poden aparèixer al cap, les vies genitourinàries i les extremitats. Els tumors de l’os tenen un lloc típic d’aparició al genoll i acostumen a desenvolupar-se durant l’adolescència. Un altre tumor característic d’aquesta etapa és el Sarcoma d’Ewing. Finalment, voldria acabar amb les leucèmies, per exemple la linfoblàtica aguda no sols és la més comuna de les leucèmies sinó el càncer infantil més freqüent amb un pic d’incidència entre els dos i cinc anys de vida. Però també poden aparèixer altres leucèmies, com la mieloide aguda o limfomes.

Degut a la recerca bàsica, traslacional i clínica, la mortalitat infantil per càncer entre 1975 i 2010 ha disminuït més d’un 50%, apropant-se al 80% de supervivència. Però els nens no són números ni els pares estadístics. I aquest 20% restant fa mal. Molt de mal. Per això, com a societat, hem de donar suport a la lluita contra els tumors de la infància. Des de la tasca de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia fins als serveis d’oncologia infantil dels hospitals Sant Joan de Deu i Materno-Infantil de la Vall d’Hebron dirigits pels doctors Jaume Mora i Josep Sánchez de Toledo, respectivament, o la recerca en sarcomes del doctor Martínez Tirado a l’Idibell. Hi estem a prop. Fem aquest imprescindible darrer pas cap al 100%. 

Temes:

Nens Càncer