Al contraatac

Rematant els morts

Trillo va negar qualsevol responsabilitat en el sinistre del Iak-42 amb un discurs altiu que ara només pot ser qualificat de repugnant

2
Es llegeix en minuts

El llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, i el seu homòleg turc, Vecdi Gonul, trepitgen les restes del Iak-42 , a la muntanya Pilav, el 27 de maig del 2003. / REUTERS / FAITH SARIBAS

El llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, i el seu homòleg turc, Vecdi Gonul, trepitgen les restes del Iak-42 , a la muntanya Pilav, el 27 de maig del 2003.
jjubierre488087 federico trillo yak 42170103115507

/

Federico Trillo sempre ha sigut un individu sinistre. Era l’emissari del PP per a aquelles feines que es fan entre bastidors: destituir aquest o empènyer a dimitir l’altre, oferint contrapartides tretes de la màniga. Fins i tot dissenyava les estratègies judicials encaminades a espantar la sospita de la corrupció. Sent un tipus tan religiós, sorprèn l’absència de compassió en la gestió de l’accident del Iak-42, que el 2003 va causar la mort de 62 militars espanyols quan tornaven de l’Afganistan. Fins i tot Bárcenas va arribar a declarar davant del jutge que li va donar a Trillo diners negres per pagar la defensa dels comandaments militars imputats. L’exministre va negar fins a la sacietat qualsevol responsabilitat en el sinistre amb un discurs altiu que, tant de temps després, només pot ser qualificat de repugnant. 

El Consell d’Estat, presidit pel Partit Popular, acaba de dictaminar per unanimitat que el Ministeri de Defensa que dirigia Trillo sí que va tenir responsabilitat en l’accident aeri. L’avió no estava en condicions –sosté aquest organisme–, Defensa ho sabia i no va fer res per evitar-ho. 

En els mesos posteriors al sinistre, vam haver de sentir Trillo dir que el transport era «confortable», que tot s’havia fet bé i que convenia deixar de jugar amb el dolor dels altres. Segur que ell va tenir accés a la mateixa informació, o més i tot, que el Consell d’Estat. Per tant, va mentir o, sent piadosos, va minimitzar el que havia passat i va fer tot el possible per tapar-ho com més aviat millor per salvaguardar la seva –aquesta sí– confortable butaca política.

A més, una sentència judicial va confirmar al seu dia que els cossos de les víctimes es van barrejar, que hi va haver negligències a l’hora d’identificar els cadàvers i que durant mesos les famílies dels morts van estar vetllant altres persones. Malgrat això, Trillo va ser premiat. Per la incapacitat que té Mariano Rajoy per decapitar els lleials, probablement se li va ocórrer que allunyar-lo ja era en part una reprimenda. I el va enviar a patir a una zona exclusiva de Londres. 

Notícies relacionades

El president del Govern ha despatxat l’informe del Consell d’Estat al·legant que no l’havia llegit però que, sigui com sigui, l’accident del Iak-42 ja va ser «substanciat judicialment» i que va tenir lloc «fa moltíssims anys». Ni una paraula per a les famílies.

Falta d’escrúpols

L’actual ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, té a la mà l’oportunitat de fer les coses millor, donant una mica de consol als que van perdre els seus éssers estimats. Molt malament li ha d’anar per fer bo Trillo. Negar la precarietat del Iak-42 i accelerar una repatriació ficant aleatòriament els cossos en taüts és una atrocitat i denota una falta d’escrúpols gairebé insuperable que, per descomptat, no es mereix una ambaixada.