Dues mirades

Covardia

Convocar a la ciutadania a una manifestació festiva és fàcil. Emplaçar-la per a anys de negociació, diplomàcia i paciència, és bastant més ardu.

1
Es llegeix en minuts
La marea d’estelades cobreix els carrers de Barcelona clamant per la independència de Catalunya.

La marea d’estelades cobreix els carrers de Barcelona clamant per la independència de Catalunya. / ACN

Les detencions de membres de la CUP per la crema de fotos del Rei o per negar-se a declarar davant el jutge han tingut molt de foc d’artifici. Material per mantenir les brases de l’èpica. Però compte amb la pólvora. La lluita contra les lleis que es consideren injustes és legítima, però menysprear la legalitat és un joc perillós. ¿On posem els límits? ¿Qui decideix quina part de la legalitat ens concerneix i quina no? Si la legalitat és el suport de la democràcia, ¿volem que la ideologia mani sobre ella?

La independència és un anhel legítim. El referèndum és una voluntat legítima i, a més a més, majoritària. Però s’insisteix en la via unilateral si no hi ha consens. Si això es porta endavant, ¿de què servirà si no és legal ni vinculant? No és només la inutilitat de tant d’esforç perdut. Igual que amb les detencions de la CUP, la voluntat política independentista condueix Catalunya al pantanós terreny del menyspreu a la legalitat. ¿És una estratègia de combat? Només si s’està disposat a portar-la fins a la insurgència. Llavors haurem de tenir clar que no hi ha rebel·lió sense sacrificis. ¿Què és el procés, el coratge d’una epopeia o el relat d’una covardia? Convocar la ciutadania a una manifestació festiva és fàcil. Emplaçar-la per a anys de negociació, dosi de diplomàcia i paciència, és bastant més ardu. Aquest és el camí que van elegir Escòcia i el Canadà. El de Catalunya està per veure on condueix.