LA CLAU
L'ecologia, aquella cosa de 'hippies'
La dreta del segle XXI no pot seguir considerant les alarmes mediambientals com una exageració de melenuts i filocomunistes
undefined36718571 madrid 29 12 2016 tr fico en madrid el d a de prohibici n 161229165159 /
La dreta madrilenya (que és molta dreta) va ensumar la sang en el moment en què l’Ajuntament de Madrid va decidir prohibir dijous la circulació dels vehicles amb matrícula parella. Es tractava d’una mesura que causaria moltes molèsties personals i per això l’oposició es va tirar en tromba contra l’alcaldessa, Manuela Carmena, i el seu equip, acusats d’improvisació, postureig i altres pecats variats. Res fora del que és habitual en la pugna política acarnissada entre els diversos grups polítics en una institució democràtica. Si als veïns se’ls causen molèsties, l’oposició no deixarà passar l’oportunitat de passar a l’atac i aixecar la bandera de la defensa del ciutadà.
Però el que no deixa de sorprendre en casos com aquest és que la dreta sigui incapaç de construir un discurs mediambiental propi, que vagi més enllà de considerar les polítiques en el terreny de l’ecologia com una matèria de grups radicals, populistes o, directament, hippies (quan fa anys que ja no n’hi ha).
Es pot discutir si les mesures de restricció de trànsit a Madrid van ser més ben o més mal comunicades, però les crítiques han anat sobretot a denunciar la «guerra contra el cotxe» o el pòsit «ideològic» que hi ha darrere de la mesura. És a dir, la defensa de la qualitat de l’aire formaria part de l’agenda dels populismes. Una cosa que ja va passar a Catalunya quan Joan Saura, llavors conseller d’Interior del Govern tripartit de José Montilla, va introduir el límit de velocitat a 80 quilòmetres per hora en els accessos a Barcelona.
NEGAR EL CANVI CLIMÀTIC
D’altra banda, ¿per què és ideològic restringir el trànsit en una gran ciutat i no ho és construir un escalèxtric en un barri habitat per milers de persones?
La dreta al segle XXI no pot continuar sent la defensora dels interessos industrials o energètics encara que aquests causin greus perjudicis als ecosistemes. Ni pot continuar negant el canvi climàtic i considerar les alarmes mediambientals com una exageració de melenuts i filocomunistes.
I, atenció, perquè l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca no augura res de bo. Ja se sap que en el seu cas no és ideològic.
