Editorial

L'euro compleix els primers 15 anys

La moneda única europea compleix 15 anys quan viu una etapa de màximes turbulències

1
Es llegeix en minuts
Euros i dòlars a les mans.

Euros i dòlars a les mans. / ARXIU / AFP

L’euro, la moneda única europea, compleix 15 anys i, com si es tractés d’un adolescent amb les hormones alterades, viu una etapa de màximes turbulències. Contribueix a això el no menys complex període pel qual transita el projecte de la UE, amenaçat per les temptacions antieuropeistes. Com passa a l’hora dels balanços, la curta vida de l’euro ofereix clarobscurs que dificulten una nota final, que en aquesta cas no podria ser més que el suat necessita millorar. Va ser tan gran l’etusiasme inicial, i també el desconcert, amb el qual aquell 1 de gener del 2002 uns 300 milions d’europeus van començar a fer anar els mateixos bitllets i monedes, que ara no falten els sentiments de decepció. ¿Han millorat les condicions de vida dels espanyols en aquests tres últims lustres? No hi ha dubte que va ser així fins al 2007, quan el control de la inflació i els baixos tipus d’interès que van acompanyar l’euro van permetre estimular el creixement, l’ocupació, els salaris i va disparar la borsa. Tot plegat no va servir, però, per invertir en els sectors bàsics de productivitat sinó que va engreixar una bombolla immobiliària que amb el seu esclat va devastar l’economia espanyola.

Depreciada fins gairebé la paritat amb el dòlar, la divisa europea pateix els efectes d’un projecte europeu devaluat que necessita renovar com més aviat millor la seva identitat perduda. En definitiva, pot ser que dins de l’euro no es visqui tan bé com es va pronosticar fa 15 anys, però fora seria pitjor.