IDEES

Vaig llegir a la premsa que m'havia mort

1
Es llegeix en minuts
jgblanco35419574 file   in this aug  28  2016 file photo  britney spears arri160914182423

jgblanco35419574 file in this aug 28 2016 file photo britney spears arri160914182423 / Evan Agostini

Britney Spears va morir fa un parell de dies. Ho va tuitejar Sony i fins i tot Bob Dylan va publicar el seu condol amb una emoticona plorosa. M’imagino la intèrpret d’'Ooops! I did it again' esmorzant amb la notícia, i descobrir poc després que era fruit d’un atac 'hacker' a la seva discogràfica. És curiós pensar, el dia dels Sants Innocents, com la nostra civilització es proclama  prou madura per enterrar la tradició de les innocentades, però és  prou ingènua per creure’s molts rumors que circulen per la xarxa i, de passada, les ficcions armades pels que manen.

    

Els 'hackers' van fer aquesta broma de mal gust, que, no obstant,  va brindar a Britney l’oportunitat de veure la reacció de la gent al seu decés. També d’entroncar el seu nom en la tradició de personatges amb aquest dubtós privilegi: el mort viu de Peret, el Reginald Perrin de David Nobbs o Tom Sawyer, que, amb ganes de calibrar la seva importància, diu «¡Tant de bo pogués morir temporalment!» i que després assisteix al seu enterrament.

 

La broma de mal gust  li va brindar a Britney l'oportunitat de veure la reacció de la gent davant el seu decés

   Aquests dies, el millor exemple és el 'Conte de Nadal' de Charles Dickens: Scrooge, assaltat pels fantasmes del Nadal passat, present i futur, pot veure què ha fet malament i esmenar-ho. «Per a un home amb tan poca pràctica, ¡que bé que rius ara!», li diuen.

Notícies relacionades

    

Acostumo a pensar com reaccionaria la veïna que m’acusa de tacar l’ascensor amb la bici si sabés que m’he traslladat (metafòricament) de barri i com ho faria jo. Una vegada hi vaig estar a prop. Durant la beca en un diari gallec, vaig conèixer un home, que, tot i ser únic, es deia com jo: Miguel Otero. Compartíem discos d’El Niño Gusano, llibres de Péret, bars d’estació de bus, pors diverses i vel·leïtats literàries. Érem amics. Tenia 10 anys més que jo i, tot i això, va morir indecentment jove. Vaig llegir el titular en aquell diari: «Mor Miguel Otero…». Vaig pensar que podria haver sigut jo i que tot el que és greu sembla una innocentada i que a partir de llavors firmaria Miqui Otero. I encara avui, especialment en dates com aquestes, me’n recordo d’ell i d’altres que van caure.