EDITORIAL
El Rei alerta sobre la desobediència
"Que ningú agiti vells rancors o obri ferides tancades", exhorta Felip VI en el seu discurs nadalenc
El tercer discurs nadalenc de Felip VI des del seu ascens al tron va arribar en un any difícil, marcat pel llarg procés per formar govern (gairebé un any amb diverses rondes de consulta en el mateix despatx del Palau de la Zarzuela des d’on es va dirigir als espanyols dissabte a la nit) i la situació política a Catalunya, on el Govern pretén convocar un referèndum com a més tard el setembre del 2017. Amb el seu habitual to assossegat però ferm en el fons dels temes, el monarca es va mostrar contundent pel que fa referència al procés sobiranista a Catalunya, al qual es va referir (sempre de forma indirecta, això sí) en dos passatges diferents del seu discurs.
En la seva primera referència a la situació política a Catalunya, Felip VI va recordar que vulnerar les lleis només porta «a tensions i enfrontaments estèrils que no resolen res i, després, a l’empobriment moral i material de la societat». El missatge del monarca arriba just l’endemà que la majoria de forces polítiques catalanes i nombroses entitats socials decidissin impulsar el Pacte Nacional pel Referèndum per aconseguir una consulta pactada. «No són admissibles ni actituds ni comportaments que ignorin o menyspreïn els drets que tenen i que comparteixen tots els espanyols per a l’organització de la vida en comú», va afirmar Felip VI.
Notícies relacionadesLa segona referència a Catalunya va servir gairebé com a clausura del discurs: «Ja no vivim temps per tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó per obrir-nos al món», va afirmar Felip VI, que va afegir una frase de la qual haurien de prendre nota els dirigents d’aquelles formacions polítiques a qui els agrada jugar amb la irresponsabilitat en uns temps que exigeixen, en primer lloc, responsabilitat: «Que ningú agiti vells rancors o obri ferides tancades».
En la resta del seu discurs, Felip VI quasi no va parlar del complicat procés per formar govern ni de la corrupció. Sí que es va aturar a elogiar la feina de molts ciutadans per construir la sortida de la crisi, alertar sobre la desigualtat social i emfatitzar el valor de l’educació en «un món molt incert, amb grans desafiaments polítics, socials o en matèria de desenvolupament i seguretat». En aquest context, l’estabilitat de la institució monàrquica és essencial per navegar en aigües tan turbulentes.
