Anàlisi
El procés crea una altra sigla
L'opció del referèndum acordat és l'única sortida. La unilateralitat mai serà acceptada a nivell internacional
/
Si per alguna cosa destaca el procés sobiranista és per la capacitat de creació d’organismes i la fabricació de sigles. Només en organismes unitaris, primer va ser el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN), després va arribar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) i ahir va néixer el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR). Això sense comptar la declaració unilateral d’independència (DUI), el referèndum unilateral d’independència (RUI) o el referèndum unilateral vinculant (RUV), etcètera, etcètera. És el que se n’ha dit processisme, també anomenat moviment circular de l’hàmster.
Doncs bé, de la cimera d’ahir, la del PNR, va sortir la proposta d’intentar un referèndum pactat amb l’Estat, una iniciativa que, curiosament, no té sigles. La cita convocada pel president Carles Puigdemont tenia el principal objectiu de comprometre els comuns en el pacte pel referèndum, i d’aquí ve la decisió de traslladar-la a la tarda perquè hi pogués assistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va anar a la reunió amb la pesada motxilla del rebuig dels pressupostos municipals pel vot contrari de tota l’oposició.
FLIRTEJOS AMB LA UNILATERALITAT
El nou partit que s’articula al voltant de Colau mai va estar representada per membres de tots els sectors, excepte el principal, En Comú Podem, ja que qui es perfila com el nou líder de la formació, Xavier Domènech, va declinar la invitació. L’historiador va adduir que ja estaven ben representats, se suposa que per Colau, però la seva absència no deixa d’abonar l’ambigüitat amb què els comuns es mouen en tot el procés.
Tot i alguns flirtejos amb la unilateralitat, tant Colau com Domènech o Lluís Rabell, president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, han deixat clar que només jugaran la partida del referèndum pactat amb l’Estat, amb plenes garanties jurídiques que assegurin el reconeixement internacional. Rabell ho va tornar a recordar només hores abans de la cimera, igual que va fer el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, que va advertir que no es pot defensar el referèndum pactat dient per endavant que si no hi ha acord el referèndum es farà de totes maneres. És a dir, una al·lusió crítica directa al «referèndum o referèndum» de Puigdemont.
Notícies relacionadesVOTAR UN PACTE PREVI AMB L'ESTAT
L’opció del referèndum acordat és l’única sortida, com ahir es va tornar a demostrar amb l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de les ponències de les tres lleis de desconnexió constituïdes al Parlament. La unilateralitat toparà sempre amb la impugnació del Govern i, malgrat el que afirmen els seus impulsors, mai serà acceptada a nivell internacional. El problema és que cap Govern ni cap Estat acceptarà un referèndum de secessió, de manera que el més raonable, ja que és evident que aquest conflicte només es pot decidir votant, és que el que es voti sigui un pacte previ amb l’Estat. No per casualitat creuen la majoria dels catalans que això és el que passarà: un 44,3% davant el 18% que confia a aconseguir la independència, segons l’última enquesta d’EL PERIÓDICO.
