No n'hi ha prou de demanar perdó

Està bé que el superior dels Maristes es disculpi pels abusos sexuals a menors. Ara li toca denunciar els culpables i els seus encobridors

1
Es llegeix en minuts

El superior general dels Maristes demana perdó pels abusos a menors. / CATALUNYA RELIGIÓ.CAT

Emili Turú, màxim responsable dels Germans MaristesGermans Maristes a tot el món, l’honora haver confessat per fi que la congregació va emparar, per acció o per omissió, els abusos sexuals a menors comesos a les seves escoles. Està bé que demani perdó a les víctimes indefenses per la sevícia dels depredadors sexuals que la institució tenia (¿encara els té?) a sou, i que ho faci sense embuts: «No sempre hem actuat amb la delicadesa, rapidesa i fermesa que aquestes situacions demanaven. O potser no hem fet prou esforç de prevenció». Però que no s’equivoqui: no n’hi ha prou de demanar disculpes.

Notícies relacionades

Han transcorregut 11 mesos des que Guillem Sànchez Jesús G. Albalat van destapar a EL PERIÓDICO el primer cas de violència sexual contra menors als Maristes de Sants-les Corts, l’autor del qual, Joaquín Benítez, va confessar després els seus abusos als reporters María Jesús Ibáñez i Josep García. El periodisme d'investigació va destapar un escàndol que va anar 'in crescendo': 43 denúncies presentades per exalumnes de diversos centres catalans de l’orde contra una dotzena de professors, en la seva immensa majoria per fets penalment prescrits.

La tardana petició de disculpes del català que dirigeix els Maristes no expia, però, els pecats comesos pels que durant dècades van encobrir els pederastes. Ni tampoc disculpa les evasives i les argúcies dels responsables de l’orde a Catalunya, que s’han escudat en una anomalia jurídica, els terminis inexplicablement curts de prescripció del delicte d’abusos a menors, per enterrar l’escàndol sota el mantell del silenci i l’oblit.

UN SENYAL INEQUÍVOC

Per aquesta raó, la confessió i la sol·licitud de perdó no poden ser sinònim de redempció. El mal que es va causar a qui sap quants menors i la valentia dels que han trencat el seu torturat silenci per denunciar-ho haurien de ser suficients perquè els Maristes fessin un pas més i es personessin davant la justícia per assenyalar els presumptes culpables i els seus encobridors. Encara que no tingui efectes penals, aquest seria un senyal inequívoc que l’orde mai més tornarà a ser tolerant amb els que trunquin les vides de persones innocents.