contrapunt

Salaris amb fre en el túnel de la recuperació

Quan només pugen els beneficis es dispara el malestar social

2
Es llegeix en minuts

En plena setmana de mobilitzacions per exigir més drets socials i uns Pressupostos de l'Estat més redistributius, organitzades pels sindicats CCOO i UGT, l'Institut Nacional d'Ocupació (INE) ha publicat l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral del tercer trimestre del 2016 en què es constata que el cost salarial en plena recuperació segueix a la baixa. El Govern se n'enorgulleix i propaga als quatre vents de nou que Espanya va bé perquè creix a un ritme anual del 3,2% del producte interior brut (PIB) i també que s'està reduint la desocupació i que es creen gairebé mig milió de llocs de treball a l'any. Però quan es baixa al detall, resulta que a la majoria dels ciutadans no els va tan bé, al contrari. 

L'ocupació és de molt més mala qualitat que la que hi havia abans de la crisi, tant per salari com per temps (pagat) de treball. Tornen les hores extres sense remuneració i només cal que es faci un petit esforç per part de la inspecció de treball, com es va fer a les Balears, perquè es constatin aquestes males pràctiques. Segons les dades de l'enquesta de l'INE, el 2011 el cost salarial brut era de 1.800 euros al mes, i el setembre passat, cinc anys més tard, pujava a 1.804 euros. Quatre euros més des del 2011, mentre que si aquesta mateixa renda s'hagués actualitzat només amb l'IPC seria de 1.857 euros. Vist d'una altra manera, ara es guanyen de mitjana 636 euros menys a l'any.

Notícies relacionades

I això sense comptar que a aquest sou s'hi ha de restar la part corresponent d'IRPF. En un cas hipotètic d'un treballador sense fills, els seus ingressos es reduirien fins a uns 1.480 euros al mes. Però és que, a més, entre el 2011 i el 2016 es va produir la gran pujada d'impostos del 2012. Fins i tot donant per bona la versió del Govern que amb la rebaixa de l'any passat de l'impost sobre la renda s'havia compensat ja aquell increment, queda molt per equilibrar la pujada de l'IVA.  

Antón Costas, expresident del Cercle d'Economia, explica l'exemple del túnel per alertar davant una possible explosió del malestar social motivat per la desigualtat. Quan hi ha un embús automobilístic en un túnel amb diversos carrils de circulació, tothom es pren amb resignació estar parat o avançar molt lent. Però quan es comença a rodar i només ho fan els d'un carril, arriba un moment que als que estan aturats se'ls acaba la paciència, envaeixen el carril ràpid i acostuma a produir-se l'accident. Les fredes estadístiques reflecteixen la realitat d'uns beneficis empresarials en plena recuperació, la majoria, mentre que la majoria de salaris o no pugen, o fins i tot baixen. Hi ha molts discursos, tant de polítics com de dirigents patronals fins i tot, apuntant que ja toca un increment salarial, pel bé de tots. Però la seva translació als fets no arriba.