Les ombres del 'miracle' espanyol

La devaluació salarial potser va ser útil davant l'emergència econòmica, però és indecent perpetuar-la quan la recuperació arriba amb força

1
Es llegeix en minuts

Els sindicats surten aquest diumenge al carrer per denunciar les falsedats  de l’altra operació diàleg del Govern, que es fingeix disposat a reconstruir la concertació social però sense modificar els pilars de la seva política econòmica. Una estratègia que ha servit per treure Espanya de l’uvi de l’Eurozona, gairebé del tanatori, i per accelerar el seu creixement econòmic fins a arribar a taxes envejables, encara que a costa de precaritzar l’ocupació i disparar les desigualtats socials. Espanya és avui, més que mai, una economia dual. Després de la recessió, el PIB avança amb força per recuperar el volum rècord del 2008, quan van esclatar la crisi financera i la bombolla immobiliària. L’augment de la inflació testifica el vigor d’aquesta recuperació, al mateix temps que les grans empreses segueixen incrementant els seus beneficis. Però, simultàniament, el salari mitjà es desploma fins als 1.800 euros, els treballadors perden poder adquisitiu, l’ocupació es precaritza, la contractació temporal s’enquista, l’atur es redueix amb comptagotes i la pobresa assetja milions de famílies. De resultes de tot plegat, la renda per càpita espanyola se situa en la franja baixa de la UE, a 14 punts de la mitjana de l’Eurozona i a un nivell semblant al de Malta o la República Txeca.

Llums en lloc d’estisores

Notícies relacionades

Les ombres del miracle espanyol obeeixen a un pla mil·limètricament dissenyat per endossar la factura de la crisi a les capes socials més indefenses. Les reformes laborals del 2010 i el 2012 són el millor exemple d’això: es tractava d’ajudar les empreses a reduir costos salarials mitjançant acomiadaments o retallades de sous. La permissivitat davant l’abús dels contractes temporals ha sigut una altra palanca per millorar la competitivitat de les companyies, clau per garantir la seva supervivència però molt lesiva per als seus empleats. Si bé la devaluació salarial va ser útil per afrontar l’emergència econòmica, perpetuar-la quan arriba la recuperació és indecent.

El Govern i els seus socis haurien de tenir més escrúpols que aquells gestors que, privats de llums per remuntar el negoci, tenen per única missió esmolar bé les estisores.