La femenina lluita contra el menyspreu

M'ha deixat molt confús una informació publicada en una columna d'aquest diari. Diu l'article que el Parlament turc ha aprovat un projecte de llei que permet, en certs casos, anul·lar la pena de presó a qui hagi abusat sexualment d'una menor. Condicionaments: que la menor estigui casada amb l'agressor o que després s'hi uneixi en matrimoni.

L'oposició ha protestat, defensant els drets de la dona, argumentant que amb la nova llei cap dona dirà que ha patit abusos, per por que la casin amb l'agressor. La voluntat de la dona no compta.

La pràctica de l'abús masclista ha estat present, si no m'equivoco, i àmpliament estesa en altres temps. La història recorda -suposant que no sigui una fantasia literària- algunes dones que han tingut un paper destacat com a guerreres mítiques. És el cas de la famosa Joana d'Arc, que aconseguí disposar d'una força, al segle XV, capaç de derrotar els anglesos i alliberat Orleans. Va ser acusada de bruixeria i condemnada a la foguera.

Notícies relacionades

Turquia retira una proposta de llei que evitava condemnes als violadors

¿Per què es protegeix els fumadors?

Ara ja no hi ha fogueres, però buscant què han dit de la dona, alguns en temps moderns, certs notables personatges, trobo això: «Vas amb dones» No oblidis el fuet» (Nietzsche). «Les dones són per naturalesa cobdicioses» (Alfons el Savi). «No hi ha dones pitjors que les altres» (Régnier). I Erasme: «La dona serà sempre dona, és a dir, estúpida, encara que es disfressi de persona», i «Les dones són un sexe decoratiu». I com és possible que un poeta tan notable com Paul Valery desbarrés dient això: «Una dona intel·ligent és aquella amb la qual es pot ser tan brutal com es vulgui».

Deixem-ho aquí. Tantes barbaritats m'ajuden a ser feliç en la meva època, perquè veig com es va harmonitzant la sexualitat amb la fraternitat. Cada vegada hi ha més dones que son metgesses, advocades, economistes, polítiques, periodistes. Si us plau, no practiqueu ara la marginació masculina.