Canvi de cicle polític
Esquerra llatinoamericana: tornar a començar
Les forces progressistes han de reflexionar sobre els seus errors i repensar-se si volen recuperar el poder perdut en diversos països
laizquierda
Álvaro García Linera, vicepresident de Bolívia i referent intel·lectual del Govern d’Evo Morales, ha confessat: «Amèrica Llatina està davant un moment d’inflexió històrica. Alguns parlen d’un retrocés». El retrocés a què fa referència és el de l’esquerra llatinoamericana, que, després de més d’una dècada d’hegemonia, està en franc replegament. Així ho demostren la destitució (més que qüestionable) de Dilma Rousseff, la derrota electoral del successor de Cristina Kirchner, la renovada projecció d’Uribe, l’arribada del neoliberal Pedro Pablo Kuczynski a la presidència del Perú, la descomposició del règim de Veneçuela o els pèssims auguris de les formacions progressistes a Xile o a Mèxic.
ERRORS DE CÀLCUL, INCAPACITATS...
Com s’ha d’interpretar que un grup tan variat de formacions d’esquerra perdin de sobte el poder que tant de temps i esforç els va costar conquistar? No és possible fer un compendi detallat dels factors, però sí assenyalar errors de càlcul, incapacitats i deixament de responsabilitats, així com decisions que van mobilitzar enemics polítics i van desmobilitzar aliats naturals.
Entre els errors de càlcul hi va haver la incapacitat de preveure el canvi de cicle econòmic fruit de la baixada dels preus de les commodities i, amb això, l’esgotament dels recursos públics amb què es finançaven projectes expansius. De les incapacitats destaca la poca habilitat en l’elaboració de reformes fiscals que gravessin les grans empreses i els sectors de més rendes, i la dificultat de crear unes institucions més sòlides i confiables, capaces de prestar serveis públics al llarg del territori, donant més poder als governs locals i regionals. Respecte del deixament de responsabilitats destaca la permissivitat que hi va haver davant la corrupció i l’abús de poder –a vegades amb tics autoritaris– quan el van exercir els seus afins.
UN TREBALL DE SÍSIF
Notícies relacionadesPel que fa a les decisions que van mobilitzar enemics i van desmobilitzar amics destaquen, entre les primeres, l’impuls de polítiques de reconeixement de drets a col·lectius tradicionalment marginats (com els indígenes) i l’aprovació de lleis per regular el matrimoni igualitari o la interrupció de l’embaràs. I entre les segones cal esmentar el manteniment –i intensificació– d’un model de creixement basat en les indústries extractives i l’agroexportació, alienant col·lectius ecologistes al mateix temps que comunitats camperoles i
No dic que l’esquerra deixi de ser rellevant a la regió, però sí que si pretén seguir abanderant la lluita pels drets dels més febles i per una societat més justa necessita reflexionar sobre els seus errors i repensar-se. La tasca és colossal, i en això l’esquerra s’assembla al mite de Sísif a l’inframón, obligat a complir un càstig que consistia a empènyer una pedra molt gran costa amunt per un vessant costerut: abans d’arribar a dalt la pedra sempre rodava cap avall, i havia de tornar a començar des del principi una vegada i una altra.
