La corrupció i la seva factura política

El pròxim 15 de juny es compliran 40 anys de les primeres eleccions democràtiques que van seguir la mort del dictador Francisco Franco. Al llarg d'aquestes quatre dècades, Espanya ha edificat un sistema polític ajustat al seu entorn, però amb una via d'aigua que no s'aconsegueix taponar: la corrupció, una plaga que afecta seriosament la credibilitat de les institucions, fins al punt que les veus més crítiques la defineixen com a sistèmica. Des del 2013 s'ha convertit en la segona gran preocupació dels espanyols, segons els baròmetres del CIS, superada només per l'atur. Dins d'Europa, aquesta inquietud de la població només és més gran a Moldàvia. Aquesta és la factura que deixen una llarga llista de casos, com els Gürtel, Bárcenas, Nóos, Púnica, Pretòria, Taula, ERO, Palau o Pujol. Dins de la UE, segons l'oenagé Transparència Internacional, Espanya és l'onzè Estat més corrupte.

Les dades són concloents com també ho és que la corrupció passa factura política, però ni de bon tros en la mesura que seria desitjable. El partit del Govern està imputat per la trama de corrupció més gran que hi ha hagut a Espanya i el PP segueix al poder amb uns resultats electorals que va millorar en 14 diputats en només sis mesos, els que van anar del 20 de desembre del 2015 al 26 de juny passat. Queda clar que els que han pretès deixar en un segon pla aquest tema han fet bé la seva feina. Com també ho fan, malgrat l'alarmant falta de recursos i de mitjans, els jutges, fiscals, policies i altres funcionaris implicats a destapar aquests casos. Que surtin a la llum pública aquestes greus irregularitats és el primer i imprescindible pas per intentar acabar amb el problema. El segon és que la justícia faci la seva feina sense traves i que els actes delictius tinguin les consegüents responsabilitats penals. I el tercer, exigir a totes les formacions polítiques, i per descomptat al Govern, una actuació decidida per la regeneració i contra la corrupció. És un una gravíssima irresponsabilitat pensar que els resultats electorals exoneren de la responsabilitat d'un sistema de corrupció tan profund com el destapat en el judici del 'cas Gürtel'. Tornar la confiança a institucions i partits resulta un pas imprescindible per no alimentar a Espanya la flama populista i demagoga que marca els actuals temps polítics.