El morbo de l'informe PISA

El millor de l’informe PISA no és només que estableix un rànquing de la qualitat de l’ensenyament en els països de l’OCDE. El millor és que per un dia, aquell en què es donen a conèixer els resultats d’aquesta avaluació trianual, tots ens posem a parlar de l’educació, de la seva importància i de com millorar-la. De manera que la publicació de l’informe s’ha convertit en una espècie de dia mundial de la lluita contra la ignorància, cosa que té –com el dia contra la sida o contra la violència masclista– la virtut de posar el focus unes hores en un problema i el defecte que és la jornada perfecta per rentar les nostres consciències per haver-li dedicat una estona a l’assumpte.

Dit això, l’informe té l’atractiu morbós de les classificacions per ordre de puntuació. La competitivitat entre països i, a Espanya, entre comunitats autònomes afegeix un al·licient irresistible a aquesta avaluació. I és allà, en el retrat implacable del rànquing, on sorgeixen les valoracions, a vegades peregrines, dels responsables polítics.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Un exemple. Els mals resultats dels escolars d’Andalusia en l’informe difós aquest dimarts –són els últims en ciències i penúltims en comprensió lectora i en matemàtiques– apel·laven directament als responsables de la Junta. Doncs bé, no va trigar a sortir la consellera d’Educació, Adelaida de la Calle, per justificar el mal resultat de la comunitat. L’explicació va ser que la selecció dels 54 col·legis andalusos per a la mostra de l’informe va estar mal feta, ja que incloïa molts centres amb un nivell socioeconòmic molt baix, és a dir, on els alumnes tenen uns pares amb escàs nivell educatiu i amb pocs llibres a casa.

Reconèixer un fracàs

L’excusa de la consellera és el reconeixement d’un fracàs. El d’un sistema escolar que és incapaç d’anivellar el rendiment dels alumnes de les capes socials més desafavorides amb els de la resta. És a dir, l’essència del que ha de ser l’ensenyament com a sistema d’igualtat d’oportunitats. El millor seria utilitzar les dades de PISA com una eina –una més– i no com un territori de treure pit o forçar arguments per amagar un fiasco.