Residències universitàries, no turístiques

El turisme s’ha convertit en una mena de mannà a Barcelona del qual tothom es vol aprofitar, cosa que en molts casos significa actuar amb picaresca i eludir qualsevol normativa o directament incórrer en la il·legalitat. Així ha passat amb l’últim episodi conegut: l’Ajuntament ha obert expedient a 15 residències universitàries per exercir d’hotel sense permís. Per «infracció molt greu» els pot ser imposada una sanció d’entre 30.000 i 600.000 euros, en funció del benefici aconseguit amb aquesta activitat hotelera.

Resulta obvi que no és correcte que unes residències per a estudiants –o personal docent, investigadors o fins i tot alberguistes autoritzats en alguns casos– tinguin també entre els seus hostes simples turistes. No és aquest el seu negoci, ni tenen l’autorització per fer-ho. La necessitat d’una normativa sense ambigüitats es fa evident per aturar qualsevol ús irregular d’una residència universitària. Sembla clar que el control de les activitats il·legals en el sector turístic requereix, sobretot, de l’esforç decidit per part de l’ajuntament i també de la col·laboració ciutadana, com ja va sol·licitar el consistori en el cas de pisos turístics sense llicència. En aquest sentit, en mig any ha rebut 2.360 xivatades, xifra considerable i reveladora de les dimensions del fenomen. Regular i vigilar l’activitat turística, en les seves múltiples ramificacions, és prioritari perquè Barcelona mantingui sense que falli aquest motor econòmic.