Anar al contingut

ANÀLISI

Etern estancament

Xavier Martínez Celorrio

Els resultats acadèmics depenen cada vegada més de l'origen social i del capital cultural familiar

Una primera lectura dels resultats PISA 2015 és la confirmació del preocupant estancament durant els últims 15 anys. En matemàtiques, la puntuació espanyola del 2015 (486) és calcada a la del 2003. En lectura (496) i en ciències (493) són gairebé les mateixes puntuacions que l'any 2000. No hi ha canvi de tendència. L'educació espanyola segueix estancada en un flux constant i impertorbable malgrat l'augment del nivell educatiu dels pares durant tots aquests anys, dels plans de millora de les conselleries d'Educació i de la introducció de les TIC a les aules.

Una segona lectura que s'haurà de fer després d'analitzar amb detall els resultats és el possible impacte de la crisi i de les retallades en la desigualtat de resultats. En l'anterior PISA del 2012 ja apareixia una tendència preocupant de menys equitat i més influència de l'origen social sobre els resultats. A Espanya i Catalunya, per exemple, el pes determinant de l'origen social sobre els resultats PISA havia augmentat un 24% entre el 2003 i el 2012. És esperable que ara l'estancament s'acompanyi de més desigualtat el 2015 i, per tant, els resultats depenguin cada vegada més de l'origen social i del capital cultural familiar. En aquest cas, la parentocràcia s'imposaria a la cada vegada més difícil funció igualadora de l'escola, molt debilitada per les retallades en professorat, inversions i beques. 

El 2014, el director de PISA, Andreas Schleicher, compartia taula de debat amb el ministre Wert i va perfilar un dur diagnòstic dels mals del sistema espanyol. Els resultats s'estanquen perquè predomina la didàctica tradicional basada en la memorització, que penalitza els errors i no personalitza l'aprenentatge en un context on ni professorat ni centres tenen prou autonomia i llibertat creativa per innovar. Dels 60 països analitzats a PISA els últims anys, 40 han millorat resultats, però Espanya no. Malgrat comptar amb una ràtio més baixa a l'aula, millors salaris inicials dels mestres o acollir menys taxa d'alumnes "problemàtics" que Singapur o Finlàndia. No hi ha millora, li deia Schleicher a un Wert amb pell d'elefant que va responsabilitzar el professorat de tots els mals del sistema per no impulsar "els canvis necessaris en la didàctica dels temaris". Ja se sap, els dolents són els altres.

DRAMÀTIC I PERILLÓS 

La nefasta reforma LOMCE, aplaudida i defensada per Rajoy i tot el PP en el seu moment de glòria, va a contracorrent de tota l'evidència científica sobre el que funciona en educació. És el més dramàtic i perillós perquè el vessant dogmàtic s'ha imposat sobre el raonable sense permetre un debat fonamentat sobre els canvis necessaris que requereix l'educació espanyola. Altres països com Alemanya, Polònia o Estònia, sense fetitxitzar PISA, l'han sabut utilitzar per incorporar microreformes que han millorat els seus resultats durant aquests anys. Espanya segueix en els seus llimbs. Estancament en resultats, més desigualtat i desinversió pública que reforcen la parentocràcia. És una mala herència que el futur pacte educatiu ha de saber revertir amb intel·ligència sociològica