"Això no va de guanyar diners, això va de tenir raó"
Gabriel Colominas és un friqui de les finances. Analista, aspirant a bon banquer i gestor d'un fons d'inversió familiar
Es va matricular a Economia i Empresa perquè volia entendre el món, però no va ser a la universitat on va trobar la clau per interpretar-lo sinó en el sector financer. Davant la Llotja de Barcelona, símbol de l'esplendorós passat financer de la ciutat, Gabriel Colominas (@GabrielCoBi) defensa la moralitat de les finances.
-¿Quan diu que és analista financer el miren malament?
-La majoria de gent em mira més aviat amb desconcert perquè no saben què és.
-¿I com ho explicaria?
-Treballo per a fons d'inversió i analitzo empreses que cotitzen en borsa per considerar la seva viabilitat com a inversió. La decisió d'invertir no la prenc jo sinó el gestor de fons, que és la representació pura de la moralitat en les finances perquè està obligat a seguir sempre el seu criteri amb la finalitat que els inversors guanyin el màxim.
-¿Especular en borsa és moral?
-¿Des de quan un intercanvi és dolent? Vostè acaba de comprar un cafè, ¿oi? ¿Potser li ha semblat injust?
-No ho sé... Potser la cambrera que l'ha servit no cobra un preu just.
-Si li paguen poc, la injustícia és que li paguin poc, no l'intercanvi en si.
-¿Si pogués guanyar molts diners invertint en una empresa d'armament, ho faria?
-No, perquè estic en contra de la guerra. La injustícia existeix perquè estem disposats a permetre que les injustícies que ens beneficien segueixin on són.
-¡Carai amb la frase! ¿I quin sector l'atrau?
-La banca. Les meves dues grans il·lusions són descobrir quant val un banc -cosa que és gairebé impossible perquè enganyen a tothom- i arribar a ser un bon banquer.
-¿Què és un bon banquer?
-Ja no en queden, perquè les regulacions i el sistema en el seu conjunt empenyen en la direcció contrària. Però bàsicament hauria de complir tres condicions: mantenir els dipòsits dels clients, no enganyar-los i no aprofitar-se dels privilegis estatals per trepitjar la competència.
-Només té 26 anys. ¿Està segur que no trepitjarà mai les seves pròpies línies vermelles?
-No estic segur de res, però espero i desitjo actuar sempre d'acord amb el que penso i amb el que considero que està bé, i sobretot no perjudicar a ningú per ser més important o guanyar més diners.
-¿Els diners són la principal motivació de la seva feina?
-No, és el repte intel·lectual permanent. El món canvia més ràpid del que es pot apreciar i t'obliga a aprendre cada dia coses noves. No tens guies, ningú et diu què passarà, ets tu contra el món. Això no va de guanyar diners, va de tenir raó, i si tens raó, guanyes diners.
-Fa dos anys va crear un club financer familiar, el ColominasFund.
-El nom és una mica altisonant, però bàsicament és una comunitat de béns. Som uns 15 entre els meus pares, germans, oncles, cosins i amics, i les inversions es decideixen entre tots. La transparència és molt important i cada trimestre escric una carta on explico, en el llenguatge més senzill del qual sóc capaç, quina és la meva filosofia i com van les inversions.
Notícies relacionades-¿I com van els números?
SEnDAquest any anem guanyant, però des del principi perdem poc més d'un u per cent. Invertim en accions i fons a llarg termini i els resultats s'haurien de jutjar en un mínim de cinc anys. La major part dels diners procedeixen dels meus estalvis. Si ho perdés tot no seria una pèrdua significativa per a la meva família; en canvi, jo m'hi jugo la pell, i quan t'ho estàs jugant tot és quan ho fas millor.
