Íñigo, el bo

«¿Què és una revàlida?», em va preguntar ahir la meva filla, i li vaig respondre fregant-me les mans amb satisfacció. -«Una cosa que tu no hauràs de fer». I mentre ho deia vaig sentir en el meu interior un rugit huracanat de l’estil Cristiano Ronaldo marcant un gol, ¡Siiii! ¡Fora revàlides! Una prova que m’ofèn fins i tot pel seu nom ¿Què és això d’haver de tornar a demostrar la teva validesa per seguir estudiant, per poder tenir un títol que demostri que has acabat un cicle educatiu? ¿Què és això de jugar-te la nota de diversos cursos en un únic examen? ¿Que el resultat d’un dia determini en un 40% la teva feina de 4 o 2 anys?

Doncs un truc barroer per sembrar de joves les cunetes del sistema educatiu. Joves amb problemes d’aprenentatge, o problemes econòmics, que s’havien de jugar a una carta el seu futur, perquè, com deia Wert, la PAU «no funciona» perquè «la passen el 94% dels alumnes», És clar, molta gent a la universitat.

En aquest país, podem dividir les generacions segons els plans d’estudi, convivim els EGB, amb els ESO, els BUP, els COU, els PREU, els batxillerats, els Selectivitat, els PAU. Tenim el rècord de reformes educatives, 7 en 35 anys i un esforç d’originalitat per buscar-los nom: LGE, LOECE, LODE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE. Estem demanant a crits un Pacte d’Estat per l’educació ¿No veuen  que s’estan acabant les combinacions de la L de llei, l’O d’orgànica i l’E d’educació? S’haurà de començar a batejar-les com als huracans, o a les operacions policials.

He conviscut amb gairebé totes aquestes lleis d’educació, però mai havia vist una resistència tan aferrissada com la que ha generat la llei Wert (recursos judicials, iniciatives parlamentàries, vagues i manifestacions) ni una defensa més numantina que l’exercida pel Govern, entestats a mantenir els seus errors, fins a perdre la majoria absoluta.

RECUPERARÀ EL CONSENS

Ara surt Íñigo, el bo, i diu que no hi haurà revalides, que hi haurà diàleg, que es retiraran els recursos, que es recuperarà el consens. Si Wert era com «el brau que es creix en el càstig», el bo d’Íñigo ens ha sortit torero i a porta gaiola de la nova legislatura ha agafat el toro per les banyes i l’està afaitant.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquest ministre va a l’alça, va arribar mig d’amagat en una minicrisi de govern, directament des de Brussel·les a pocs mesos de les eleccions. De maneres suaus –net, educat i de bona família, dels Méndez de Vigo de tota la vida–, que dirien les àvies, s’ha consolidat en el càrrec de ministre d’Educació, i s’ha fet un lloc com a portaveu del Govern en minoria, oferint cada divendres la seva cara més amable.

La LOMCE li va costar a Rajoy la seva primera gran derrota parlamentària després de la investidura. Ara, li ha donat a Rajoy el seu primer triomf, Méndez de Vigo ha firmat la pau educativa. El bo d’Íñigo ha inaugurat una nova etapa d’entesa i diàleg i Wert… Bé, a Wert sempre li quedarà París.