Accions solidàries
El Gran Recapte de cada dia
icoy36423521 gran recapte161127155541 /
Sóc una persona ultrapràctica. Sempre ho he sigut. Penso tant en el present, que no m'acaben de convèncer les polítiques d'ultraesquerra on es pretén canviar el sistema de forma radical perquè els meus rebesnéts que mai tindré visquin, des del seu punt de vista, millor que jo. Casualment tots parlen meravelles de la Cuba de Castro ara que s'ha mort, però ni un de sol va pensar mai a traslladar-se allà. Jo sóc més de lluitar aquí i ara. A curt termini. Que passo per davant d'un súper i una dona em demana menjar, obro el carro i li dono el que sigui. Se'm trenca el cor al pensar que hi ha gent que no en té per menjar. I és per això que no suporto que iniciatives com el Gran Recapte siguin criticades. Vaig al súper del meu barri, veig els voluntaris i sense pensar-hi gaire pregunto: «¿Què és el que no necessiteu?» Per no ajudar malament. Coses de vidre, em diuen. Ok. Arrambo una mica de tot i xocolata pensant en els nens.
Després arribo a casa, i amb tota la meva bona fe, penjo un tuit on recordo que avui és el dia de la solidaritat i demano als col·laboradors que comprin llaunes. Vidre no. M'entristeix rebre algunes crítiques de gent, que es creu moralment superior a mi i que no només no valoren el meu gest, sinó que a sobre el critiquen. Segons sembla, el meu acte només afavoreix la pobresa i faig riques les grans multinacionals de l'alimentació. ¿Quants productes Nestlé deu haver comprat la gent? Em diu un. Jo és que no penso en el senyor Nestlé, penso en el nen que es menjarà la xocolata. Aquesta és la diferència entre nosaltres. L'odi al sistema us encega i no us deixa veure les persones. No vols col·laborar, molt bé. ¿Quin és el teu pla?, ¿exigir què el sistema ho faci tot? Ja us dic jo que això no passarà. Si les persones no ens ajudéssim a nivell personal, molta gent moriria de fam. De fred i de tot.
Un exemple. Si un dia, un socorrista de Badalona no hagués pensat que podria ser útil salvant gent a la costa de Lesbos i s'hagués quedat a casa, criticant el sistema i el món que no ajuda els refugiats, ¿quantes persones hauria salvat? Doncs això.
