Dues mirades

Miami

Castro ha sigut un dèspota però ha aconseguit que Cuba no fos Haití ni en sanitat ni en educació

1
Es llegeix en minuts
Miami

EFE

Veig les celebracions dels cubans de Miami i penso que és com marcar de penal injust al minut 90, guanyant 7 a 0, i córrer tot el camp i abraçar-se amb els companys i fer-se notar davant l’afició contrària, per commemorar una gesta tan gloriosa. És innecessari, no serveix per res i, encara més, t’ho han donat tot fet. Vull dir que no has protagonitzat cap gesta gloriosa ni res. El dictador o el revolucionari, el cabdill (com evoca la CUP) o el brutal assasí (que diu Trump) s’ha mort al llit, no sé si exactament en l’aniversari del desembarcament del Granma o potser uns dies abans, que aquestes coincidències sempre queden bé per a la història que l’absoldrà o el penalitzarà. S’ha mort al llit, tot i que van mirar de matar-lo a través de totes les maneres possibles, i els de Miami, més enllà de subvencionar, aplaudir o encoratjar aquestes accions irregulars, han esperat que la naturalesa fes la feina per sortir al carrer a celebrar el decés i prendre mojitos i cubalibres. 

Castro ha estat un dèspota i ha creat una administració coercitiva i un estat d’ànim farcit de delacions i depressió. I també ha aconseguit que Cuba no fos Haití, ni en sanitat ni en educació. Va abraçar el totalitarisme, però – recordem-ho– en unes circumstàncies de precarietat i ingerència intolerables. Ombres i clarors. Això sí: n’hi ha que corren tot el camp per fer festa, mentre Raúl Arias Navarro Castro surt a la tele compungit.