Politització de la mort

La sobtada i prematura defunció de Rita Barberà, tan sols dos dies després de la seva compareixença davant el Tribunal Suprem com a investigada a l'Operació Taula relativa al presumpte finançament il·legal del PP, ha causat commoció, sorpresa i tristesa en molts ciutadans i ha acabat sent instrumentalitzada per alguns polítics que l'han utilitzat en benefici propi.

Per un costat hi ha l'actitud del grup parlamentari d'Units Podem al Congrés, que va rebutjar participar en el minut de silenci que la Cambra va dedicar a la memòria de la senadora morta poc abans. En lloc d'això va preferir absentar-se i fer una performance amb l'argument que una força com la seva no participa en homenatges pòstums a persones que «com Rita Barberá tenen una trajectòria política marcada per la corrupció», una afirmació que suposa un greu atemptat contra el principi de presumpció d'innocència, tenint en compte que la finada encara no havia sigut jutjada. Però és que, a més a més, Pablo Iglesias es va permetre argumentar, caient en la més absoluta de les demagògies, que els homenatges pòstums haurien de ser per a les víctimes de la pobresa energètica, en referència velada al tràgic succés de Reus, o per a les víctimes de la corrupció. Els seus propis companys de files al País Valencià li van criticar aquest comportament, mentre que el grup al Senat sí que va participar en el minut de silenci.

Per l'altre, alguns dirigents del PP van aprofitar la circumstància per atribuir responsabilitats. Alguns van apuntar directament als partits que més s'han significat en la seva denúncia dels casos de corrupció. Aznar va anar més lluny i va culpabilitzar el mateix PP per la marginació a la qual va sotmetre Barberá des del moment en què el Tribunal Suprem va decidir investigar-la. I d'altres, els que més, van assenyalar que la mort ha sigut conseqüència de l'assetjament al qual alguns mitjans de comunicació han sotmès Barberá, particularment a partir del moment -quan ja hi havia sospites fundades de la seva implicació en casos de corrupció- en què va ser designada senadora i membre de la Diputació permanent del Senat, circumstància considerada per molts escandalosa perquè li permetia mantenir la seva condició d'aforada en cas de dissolució anticipada.

Notícies relacionades

Rita Barberá mor envoltada de polèmica i amb el PP en xoc

Rita Barberá mor d'un infart en un hotel de València

Certament, en les democràcies d'audiència resulta complex evitar l'anomenada pena del telediari, és a dir, la difusió d'imatges de persones investigades que, en molts casos, com el de Barberá a la sortida del Tribunal Suprem, són a més objecte d'escarni públic. Atemptaria contra la llibertat de premsa.

El gos guardià

I també resulta complex restablir l'honor de les persones sotmeses a aquesta pena quan la justícia acaba declarant-les innocents. Però, en contra del que desgraciadament i premonitòriament va dir María Dolores de Cospedal, la premsa no ha de parar ni deixar de fer el paper de gos guardià de la democràcia. Perquè el més inquietant no és el paper de la premsa sinó la banalització constant que alguns polítics fan de la mort.