La referència pedagògica del Joaquim Ruyra
L'onada d'innovació pedagògica que emergeix des de determinades escoles, impulsada per actius col·lectius de professors i pares d'alumnes, avança cada vegada amb més decisió i deixa en evidència la vella escola de transmissió enciclopèdica de continguts. El col·legi públic Joaquim Ruyra de l'Hospitalet n'és un brillant exemple. L'excel·lència dels resultats obtinguts pels alumnes d'aquest centre ha trencat les teories pedagògiques que vinculen la formació d'un nen al nivell cultural i de renda que tenen els seus pares. Aquest col·legi públic està situat en un barri de gran complexitat socioeconòmica, com ho demostra el fet que el 90% dels seus alumnes són d'origen estrangers i més del 95% reben una beca de menjador. No obstant, els seus resultats escolars estan per sobre de la mitjana i fins i tot en línia amb els col·legis privats de més prestigi de Catalunya, i destaquen notes excel·lents en matèries com Llengua catalana o Anglès.
Una trentena de professors han aconseguit desenvolupar un model d'aprenentatge col·laboratiu que, a més de coneixements bàsics, ofereix eines intel·lectuals a l'estudiant perquè resolgui situacions de manera autònoma. No hem d'interpretar la tasca del Joaquim Ruyra com un experiment pedagògic més, sinó com a referència obligada en la construcció d'una escola oberta, solidària i d'inclusió social, i sobretot que doni respostes als imponents desafiaments del segle XXI.
