Un temps nou per aprofitar

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp36198935 madrid 07 11 2016 politica la vicepresidenta  ministra de la161121094830

zentauroepp36198935 madrid 07 11 2016 politica la vicepresidenta ministra de la161121094830

Alguna cosa sembla que es mou en l'univers del president Mariano Rajoy en referència a la carpeta catalana i al debat territorial a Espanya. La designació de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per dirigir les relacions amb les comunitats autònomes -a l'horitzó de la reforma del sistema de finançament- indica el rang que ocupa aquest assumpte en aquesta legislatura i també la intenció de buscar el diàleg i no la confrontació vist el tarannà de la vicepresidenta. En el cas de Catalunya, el nou delegat del Govern, Enric Millo, és un altre símptoma en la mateixa direcció. És una persona dialogant i amb capacitat d'interlocució amb la resta de forces polítiques catalanes, inclòs el nacionalisme moderat del qual va formar part abans de la seva incorporació al PP. Per ara, el Govern de la Generalitat ha reaccionat amb més respecte que entusiasme, amb bones paraules però amb gestos esquerps com la negativa del presidentCarles Puigdemont a assistir a la conferència de presidents. Sense necessitat de caure en la ingenuïtat, la situació és prou delicada perquè no es desaprofiti cap oportunitat ni que sigui en grau de temptativa.

Notícies relacionades

Aquest nou tarannà en les relacions de Rajoy amb Catalunya, i en general amb les comunitats autònomes, ha coincidit en el temps amb l'anunci de la conformació d'una nova majoria al Parlament basc, formada pel PNB i el PSE i que inclou en el seu programa l'impuls d'una reforma de l'Estatut de Gernika que respecti el marc jurídic actual però que avanci en el blindatge de l'autogovern fins i tot amb una reforma constitucional. Aquesta iniciativa suposa que el PNB dóna definitivament per tancada la via del pla Ibarretxe, fracassat fa més d'una dècada, i canvia de socis però també d'objectius. Des de Catalunya caldrà observar amb deteniment aquesta via d'acomodament d'una nacionalitat històrica a l'Espanya constitucional i explorar els seus límits en termes de benestar i progrés.

Sense grans anuncis ni escarafalls tot indica que en matèria territorial aquesta legislatura marca un temps nou en què la defensa de la legalitat per part de Rajoy podria anar acompanyada de noves oportunitats per al diàleg polític sense sortir de la racionalitat democràtica i de l'ordenament jurídic.