L'adéu europeu d'Obama

L'última gira d'Obama per Europa és la d'un adéu banyat d'una gran incertesa que deixa la UE i la política transatlàntica òrfena del que ha sigut, per bé i també per mal, el gran germà americà. Segons tots els càlculs -que van resultar desencertats-, el president nord-americà s'havia d'acomiadar d'Europa reforçant una continuïtat en les relacions de la mà de Hillary Clinton. Ara, després del que va passar el 9 de novembre, Obama ha vingut a donar unes seguretats als aliats europeus sobre els tractats mutus que, possiblement, no està en condicions de confirmar al cent per cent. I no ho està perquè el president electe continua sent una gran incògnita. Durant la campanya electoral Trump va posar Europa en el disparador de les seves crítiques ja fos per qüestions de defensa, comercials, socials o de qualsevol altra índole.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Obama també ha vingut a reivindicar-se i a demanar que els europeus no abaixem la guàrdia en la defensa de la democràcia i els drets humans. Ha advertit de l'augment de les desigualtats i de l'expansió del populisme. No obstant, la seva apel·lació arriba quan alguns països europeus ja han emprès el camí de la regressió democràtica i en altres aquest verí està creixent. No és estrany doncs que Obama, en la seva última visita com a president, hagi dedicat molt temps a Angela Merkel. Malgrat els episodis d'espionatge passats, la cancellera és qui millor representa a Europa els principis liberals que també defensa Obama. I Merkel, a més, ho fa des de la preeminència d'un país que ha sigut i continua sent imprescindible en aquesta Europa que s'esquerda. Cap líder europeu va felicitar Trump en els termes diàfans com ho va fer Merkel manifestant-li la disposició a col·laborar, però des del respecte a la llei, la dignitat de les persones independentment del seu origen, color, religió, orientació sexual o convicció política.

Davant la incògnita de la nova presidència, Europa s'ha d'afanyar a canviar algunes polítiques que li donin més independència respecte dels EUA. En defensa i seguretat, Brussel·les hauria de posar en marxa un autèntic programa que, sense renunciar a l'OTAN, li donés marge d'actuació. En termes econòmics, la nova política que preveu un estímul de 50.000 milions és també una resposta a un futur incert.