EDITORIALS
Els nous perills del gihadisme
fcasals36260243 police officers search people outside the bataclan concert h161112203700 /
Quan es compleix un any dels terribles atemptats de París, que van causar 130 morts, el perill que Europa pateixi nous atacs gihadistes continua present. Aquest últim any, l'Estat Islàmic (ISIS) ha patit un seriós retrocés i ha perdut una gran part del territori que controlava a Síria i a l'Iraq gràcies a l'ofensiva militar dels EUA i a la intervenció de Rússia en el conflicte. L'avanç de les tropes que lluiten contra l'ISIS ha arribat a les portes de Mossul, la primera ciutat important de l'Iraq que va caure en mans dels gihadistes, i es prepara l'atac a Raqqa, la població siriana considerada capital de l'Estat Islàmic.
¿Això vol dir que l'avanç militar contra l'ISIS disminueix el perill d'atemptats a Europa? En absolut. És cert que la pèrdua de poder i territori del califat pot perjudicar la capacitat d'organitzar grans atemptats, al no disposar de tants terroristes formats i experimentats ni de tants diners per finançar els atacs, però el risc es manté, tot i que es transforma. Ara, precisament en resposta als retrocessos militars a l'Iraq i Síria, la possibilitat de nous atemptats es trasllada a cèl·lules de terroristes o a llops solitaris basats en els països europeus que atacaran on i quan puguin, de manera que el risc encara és més imprevisible. El nivell del reclutament, a més a més, no ha disminuït. Un altre dels factors de perill és el retorn als països d'origen dels combatents desplaçats a Síria i a l'Iraq. Algunes fonts calculen en prop de 7.000 només els voluntaris procedents de països occidentals (pràcticamenté 200 des d'Espanya, inclosos 33 des de Catalunya).
La resposta internacional s'ha de centrar en dos aspectes. Per una banda, en el combat de l'ISIS sobre el terreny -en aquest sentit, la política de Donald Trump és imprevisible, més enllà del seu coqueteig amb Vladímir Putin- i en l'augment de la seguretat a Europa amb la col·laboració policial i d'intel·ligència dels països en el punt de mira dels terroristes. Una seguretat que no ha d'assentar-se en el retrocés de les llibertats de la població, temptació que no sempre s'ha vençut l'últim any. França, per exemple, ha prolongat l'estat d'emergència i a Alemanya, encara que no existeixi una relació de causa efecte, les pressions van obligar la cancellera Merkel a rectificar la seva generosa política d'acollida de refugiats.
